Dijous 26 de març de 2015
Puigdemont: "A Girona hi ha un pacte tàcit: tots anem a la una en els reptes municipals estratègics"
Entrevista de "alcaldes.eu" a Carles Puigdemont, alcalde de Girona.
Vostè té fama de valent. Diuen que dialoga sempre i que no li fa mandra negociar i pactar amb tothom.
Cal combinar la fermesa en la defensa dels interessos de la ciutat amb el pragmatisme. I sempre ho fem dialogant amb una administració que sovint ens va a la contra. I dialogant també amb els ciutadans. Amb l'administració no és fàcil, i a sobre ho fem en minoria política. Dialoguem amb l'Estat per a exigir l'acompliment dels seus acords amb la ciutat. En quant als ciutadans, pensi que a Girona, que no arriba a 100 mil habitants, la gent ens coneixem tots...
Parlant d'Estat i de la relació dels ciutadans amb l'ajuntament. Com valora la LRSAL?
És un obstacle. Una mena de "bomba-trampa" al que fins ara ha estat el principal actiu de l'administració local: la seva autonomia fiscal i política... les seves competències. L'administració local ha de poder intervenir en allò que sap fer més bé que cap altra administració. Nosaltres coneixem pel nom i cognoms la gent del carrer. I ells a nosaltres. Sabem qui ho passa malament de debò i a qui podem ajudar de debò. I la LRSAL ens ho impedeix. Dit això, nosaltres seguirem fent aquesta funció i als ciutadans de Girona els continuarem atenent...
Independentment del color polític, sembla que a Girona tots vagin a la una en qüestió de reptes estratègics...
Jo diria que hi ha un pacte tàcit, i de vegades explícit, que va unir a una generació anterior de gironins que van impulsar la democràcia i que van assentar les bases d'una ciutat moderna i integradora. El pacte segueix. CIU ha passat 32 anys a l'oposició, des d'on hem contribuït a construir la ciutat. I ara que som al govern no desfarem una obra que és molt bona i de la que els gironins se senten orgullosos. La ciutat s'assembla als gironins i els gironins a la ciutat i això és una comunió sensacional.
Què feu des de l'ajuntament per a la gent que pateix els efectes de la crisi?
Hem multiplicat els programes i inversions per a les persones que queden sense recursos. Hem treballat de valent en les polítiques d'habitatge; hem estat pioners en la sanció als bancs, en tractar de posar a disposició de la gent sense sostre pisos desocupats, en la mediació per a evitar els desnonaments hipotecaris... En temes alimentaris també som referència amb el centre de distribució d'aliments que compartim amb Càritas i el Banc dels Aliments... Totes les problemàtiques que ens arriben a l'ajuntament reben atenció. Quan algú ens explica algun cas, de seguida el tractem.
Quina lliçó creu que n'hem extret, d'aquests temps de crisi econòmica i ètica?
Una de les poques conseqüències positives que te la crisi és que ens obliga a tots plegats a ser més eficients en la gestió dels recursos públics. I a ser més transparents, i a vetllar per a donar-li a cada cèntim d'euro un ús en benefici del proïsme. Hem viscut, i ens vam instal·lar, en anys de molta opulència. Vam tornar-nos febles i vam abaixar la guàrdia. Ara és un bon moment per a repensar i refermar unes "línies vermelles" del que es pot fer i el que no es pot fer. Si no ho fem, podem convertir-nos en una societat decadent.
Llegeix l'entrevista sencera