Què era la Mitja llegua?

El 13 de febrer de 1445 la reina Maria atorgà el "Privilegi que mige leuga entorn la Ciutat no·s puixen tenir tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi". La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, establia que en un radi de mitja llegua a comptar des de les muralles de la ciutat de Girona no es poguessin instal·lar tavernes ni carnisseries ni es pogués vendre pa, vi, peix i altres queviures. La venda de productes estava gravada amb impostos que es recaptaven als portals d'entrada a la ciutat. Per tant, amb la prohibició de vendre dins el perímetre fixat, les autoritats gironines volien evitar el frau o evasió en el cobrament d'aquestes imposicions. Qui contravingués el privilegi podia ser castigat amb la demolició de l'establiment i una penyora de 1.000 florins d'or.

Quins límits territorials marcava?

La llegua era una unitat de longitud que equivalent a la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora. El privilegi, doncs, establia un perímetre de mitja hora a peu des dels portals de la ciutat. Aquest terme antic no fou alterat fins a les annexions dels anys seixanta i setanta del segle XX.

La reina Maria en va establir la fixació definitiva uns anys més tard, el 12 de maig de 1451. Al segle XVI fou confirmada pel rei Ferran II, el 16 de juliol de 1510, i per la reina Germana de Foix, el 30 d'agost de 1512, que va acabar de definir la distància de la mitja llegua: "una leuga de Gerona és a la vila de Salrà e al loch de Medinyà e al hostal nou e a la capella de Arols e a la cabana den Banyoles o semblants spays [...] e mitja leuga consentida en dit privilegi sia la meytat de camí de dits spays".

Quina vigència va tenir?

El monopoli exercit per la ciutat en la venda de queviures fou respectat al llarg dels segles XVI i XVII amb comptades infraccions, però després de la Guerra de Successió els pobles veïns i els síndics de la Vegueria van intentar de forma persistent esquivar el monopoli. Així, el 9 d'octubre de 1726, a instàncies de l'Ajuntament de Girona, la Intendència General de Catalunya ratificava el monopoli de la ciutat de Girona amb els mateixos termes de 1445, mitjançant el decret de "Nou Establiment".

El "Nou Establiment", a més, obligava a plantar catorze fites o termes de pedra amb l'escut de la ciutat i la inscripció "Per la mitja lleuga" als camins reials que portaven a la ciutat, just en la distància indicada. Aquestes fites es col·locaren entre el 25 de gener i el 15 de febrer de 1727. Els regidors dels pobles veïns però, mantingueren el seu rebuig i no comparegueren en els actes de col·locació de les fites. No fou fins al segle XIX quan dues reials ordres de 1816 i 1836 van posar fi a aquests monopolis municipals i les fites van perdre el seu sentit.

A la placeta de l'Institut Vell, davant l'entrada de l'Arxiu Municipal de Girona, hi ha una de les fites procedent de l'antic camí de Sant Feliu de Pallerols, prop del veïnat de "Cases Noves" del Sant Gregori.

La mitja llegua en documents:

• El privilegi original de la Reina Maria (1445) i la seva còpia al Llibre Vermell de privilegis.
• La carta executòria de la Reina Maria (1445) i la còpia al Llibre Vermell de privilegis, i encara una segona còpia al mateix llibre.
• Acords del govern de la ciutat per a demanar el privilegi i de nomenament de síndics per a defensar-lo davant la reina, als Manual d'acords de 1444-1445 (Fons Ajuntament de Girona).
• Correspondència amb els jurats que van anar a Barcelona a negociar l'obtenció del privilegi amb la reina Maria. AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Registres de correspondència, 1440- 1446.

Bibliografia:

• Castells i Calzada, Narcís. "El districte de la Mitja Llegua entorn les muralles de la ciutat de Girona". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 28, p. 299-25,

Glossari:

• Florí d'or: El florí d'or d'Aragó o florí d'or català fou una moneda creada per Jaume III de Mallorca el 1342 a imitació del florí de Florència. Originalment eren d'or pur, però més endavant el rei i la Generalitat van acordar de rebaixar-ne la llei a 18 quirats. El seu pes voltava els 3,4 grams.
• Intendència General de Catalunya: La Intendència General de Catalunya assumí les funcions de la Batllia General de Catalunya, suprimida pel Decret de Nova Planta, i administrava els béns i drets del Reial Patrimoni, també en relació amb qüestions judicials derivades de rendes i drets patrimonials i fiscals.
• Taverna: Establiment o botiga on es venien vi i altres begudes al detall i se servien menjars.


Tornar a dalt