L’Arxiu Municipal de Girona presenta un recurs sobre la violència de 1936 a la rereguarda gironina

DIMECRES 5 DE FEBRER DE 2025

El recurs dona a conèixer el context històric de la simbologia franquista retirada del cementiri municipal.

L’Ajuntament de Girona ha impulsat diverses iniciatives per recuperar la memòria i la dignitat de les víctimes de la repressió franquista. Entre aquestes accions, hi ha la retirada d’una creu i sis làpides franquistes del cementiri de Girona, que es va dur a terme el passat 30 de setembre de 2024, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica, així com la creació del recurs web que avui es presenta. Aquest recurs documenta, a partir de diverses fonts, els fets que van tenir lloc a la rereguarda gironina entre juliol i novembre de 1936, i la simbologia franquista retirada, en cinc apartats: els fets, la premsa republicana, la premsa franquista, les persones i el cementiri.

Aquest període es caracteritzà pel desgovern de la República i la reacció violenta de grups incontrolats als atacs de les tropes sublevades, com el bombardeig de Roses per part del vaixell Canarias el 30 d’octubre de 1936.

Segons la cerca de l’Arxiu Municipal, en aquells mesos van ser assassinades 26 persones a Girona i 53 més, nascudes o residents a la ciutat, van morir en altres poblacions de la demarcació. El recurs inclou una taula amb els noms i altres dades d’interès sobre les víctimes.

Aquesta informació contrasta amb els 30 noms inscrits a les sis làpides retirades, els quals apareixen en l’apartat dedicat als elements commemoratius del cementiri de Girona. Molts noms coincideixen amb les víctimes documentades, però d’altres, sobretot salesians, no tenen vinculació amb Girona ni van morir a la ciutat. Per aquest motiu, s’han exclòs del llistat de víctimes, com també aquells que van morir en combat.

El recurs també analitza com el franquisme va construir una memòria esbiaixada d’aquests fets. Com s’explica en l’apartat dedicat a la premsa franquista, el règim i les famílies afins van barrejar deliberadament els noms de víctimes de la violència amb caiguts en combat en les commemoracions que cada 31 d’octubre es celebraven al Seminari de Girona i al cementiri municipal. Aquest homenatge als "caídos por Dios y por la Patria", difós per la premsa fins als anys 80, va contribuir a una visió distorsionada de la violència a la rereguarda republicana.

Amb aquest recurs, l’Arxiu Municipal de Girona aporta rigor històric i contribueix a clarificar la confusió creada pel règim franquista, posant a l’abast de la ciutadania informació contrastada sobre aquest episodi de la història de la ciutat i la simbologia franquista retirada del cementiri.