À la recherche des sons perdus

Cada generació necessita els seus referents i la música també necessita aquesta renovació: una sèrie de nous intèrprets capaços de fer aportacions en les il·lustres partitures per crear i construir les referències pròpies del seu temps.

El seu acostament pretén escoltar amb oïdes encara profanes les mateixes obsessions de sempre. La revolució d'aquesta cerca que ens aproxima a un nou cànon sonor.

Com escoltem la literatura musical? Quins són els nostres referents?

Tal com ens deia Leonard Bernstein, "creiem en els nous principis". Amb in?nita inventiva, habilitat per desvetllar camins i capacitat de dir coses diferents, els artistes aquí convocats cerquen una bellesa: una tensió, una lluita, una intensitat, una llum per tal que la vida vibri, perquè la vida normal no vibra.

Uns artistes imprescindibles per l'eternitat que ens porten a un paradís (en perill?) i en què la música, que viu per ella mateixa, és despertada vegada rere vegada. Un somni trencat perquè cada interpretació sigui una revelació, un instant absolut.

Sigueu testimonis d'aquest moment seminal en què una sèrie d'artistes ens mostren la seva visió de catàlegs imprescindibles: els tres cicles de Lieder de Schubert, els ballets que Stravinsky va escriure per als ballets russos de Diaghilev, i després... Bach: les Sonates i Partites per a violí sol, les Suites per a cello, el Clavecí ben temperat.

Enguany ens acompanyen les fotogra?es de l'anglès Martin Parr, referent que amb el seu cinisme ens fa re?exionar sobre el gust, el consumisme, una societat doblegada a la velocitat, la vanitat i l'hedonisme.

Amb unes fotos que evoquen el fast food, enguany el Festival vol suggerir al públic que no es deixi emportar pels prejudicis i les primeres impressions davant les coses.

Les muses són convocades a posar llum a les nostres Nits de Clàssica 2019; sigueu convidats a explorar, cercar els sons perduts i estimular una in?nita curiositat.

Víctor Garcia de Gomar

Director del Festival