A Catalunya hi ha més de 20 col·leccions públiques d'art contemporani, a banda de la col·lecció més important que posseeix el MACBA. Es tracta de col·leccions públiques de diferent magnitud vinculades a ciutats mitjanes que tenen l'interès d'ocupar-se de forma preferent dels artistes del seu àmbit d'influència. Cal destacar per la seva importància i singularitat, el fons d'art format per les adquisicions del Centre d'Art La Panera que es conserven al Museu Morera de Lleida, una col·lecció formada per més de cent obres de molt bona qualitat d'artistes de prestigi catalans i espanyols gairebé en la mateixa proporció (en aquest cas només un 4% són artistes locals). També tenen fons importants el Museu d'Art de Sabadell, el Museu d'Art Modern de Tarragona, el Museu d'Art i Història de Reus, la Biblioteca Museu Víctor Ballaguer de Vilanova i la Geltrú, entre d'altres, i a les comarques gironines: el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu de l'Empordà de Figueres i el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. A Girona ciutat, la singularitat és l'existència de dues de les col·leccions públiques d'art contemporani importants, per qualitat i quantitat, sobretot si considerem el seu potencial conjunt, la del Museu d'Art i la del Museu d'Història de la Ciutat de Girona amb 1.500 i 3.380 peces respectivament, és a dir, que la ciutat disposa de 4.880 obres d'art contemporani que són patrimoni públic.
Tot i que hi ha pocs museus que mostrin els seus fons d'art contemporani al públic s'ha de reconèixer que des de la iniciativa dels municipis s'ha fet feina per a la patrimonialització pública de l'art contemporani i que els fons disponibles, sobretot si els considerem conjuntament, són representatius i d'importància.
A Girona, a banda dels fons públics del Museu d'Art de Girona i del Museu d'Història de Girona, també cal tenir en compte el fons de la Universitat de Girona, el de la Fundació Fita i el fons d'art digital de l'IGAC, sense oblidar l'existència del fons de la Fundació Espais que actualment és un fons estrictament particular.
Si analitzem la tipologia del fons segons estils i disciplines veurem que tots estan configurats de forma similar: preval la pintura i escultura durant tot el s. XX. Els anys 90 creix la presència de la fotografia i pren importància el vídeo, que es mantenen a partir de 2000, dècada que es veu culminada amb la l'aparició de col·lecció especialitzada en art digital de l'IGAC. Quant a estils hi ha de tot, paisatge, figuració, abstracció i art conceptual, veient que, en general, les col·leccions evolucionen en paral·lel a les tendències del país tot i fer-se evidents les particularitats locals.
S'apunta com a conclusió que a Girona tenim un conjunt d'obres d'art contemporani significatiu que és important pel fet que representa els nostres artistes i la història de l'art local. Aquests fons s'han fet amb el convenciment del valor cultural que aporta col·leccionar, documentar i gestionar el patrimoni d'art contemporani. La patrimonialització de l'art contemporani és la forma que tenim de conservar per a la societat els testimonis artístics de la nostra època. Per altra banda, el fet de disposar d'aquesta col·lecció ens pot permetre que optem en el futur a donar a l'art una funció més pública i una utilitat social.
Tal com indica el Pla estratègic de Cultura de Girona (2010) seria positiu fer un treball conjunt entre les administracions titulars de les col·leccions de la ciutat per definir línies de col·laboració i coordinació de la gestió dels fons existents (catalogació conjunta, col·laboració en conservació, magatzem conjunt de col·leccions, exposició del fons conjunt d'art contemporani, recursos educatius, difusió, documentació, política d'adquisicions compartida, etc.). No oblidem que avui en dia una col·lecció pot ser una “col·lecció de col·leccions” i que un projecte compartit de fons d'art contemporani de Girona no suposaria una nova titularitat ni un canvi de propietat, només una identificació de les obres que formen part d'un projecte compartit de col·lecció que es gestiona en xarxa.
El fons d'art del segle XX està format per poc més de 2.000 obres, de les quals 809 corresponen al període 1979-2010. Els fons ingressats al museu a partir del seu traspàs a la Generalitat (1992) van passar a formar part del fons de la Generalitat i, en canvi, els anteriors a aquesta data conserven la seva titularitat. Tot i compartir edifici i instal·lacions, el Bisbat de Girona es reserva les seves col·leccions amb registres, magatzems i conservadors a part del Museu d'Art (Museu Diocesà).
Els fons del Museu d'Art es componen, doncs, del fons de la Diputació de Girona (consta de 947 obres, que provenen d'adquisicions, de les mostres d'arts i de les antigues biennals i de l'actual), fons diocesà (52 obres), fons dipositats per la Generalitat de Catalunya (229 obres) i altres (5 obres).
Hi ha tres conjunts importants d'ingressos procedents dels concursos de la Diputació que tenen dos orígens possibles: les mostres d'art i la biennal d'art.
També compta amb importants fons en dipòsit: fons Fundació Colomer (359 peces), fons Jaume Faixó (120 obres), fons de l'editorial Polígrafa, en dipòsit per part del Ministeri de Cultura (243 obres), una important col·lecció d'obra gràfica d'artistes nacionals i internacionals amb presència d'artistes internacional; fons Riera, en dipòsit per part de la Generalitat de Catalunya (33 obres que representen una petita part d'un important fons que la Generalitat va repartir entre diferents museus de Catalunya) i fons Prudenci Bertrana (18 obres).
Es tracta d'una col·lecció heterogènia d'artistes de Girona i comarques d'estils diversos que es corresponen amb les tendències pròpies de l'època, en la qual predominen la pintura, l'escultura, el gravat i el dibuix. La procedència dels artistes representats al fons és la següent: 75% d'artistes locals (comarques gironines; 20% d'artistes d'altres indrets de Catalunya i 5% d'artistes d'altres indrets d'Espanya i el món.
La museografia actual del Museu d'Art de Girona arriba fins als anys 40 tot i que el Pla estratègic de futur redactat el 2003 -amb l'assessorament de diverses persones del món de l'art, el patrimoni i la cultura de Girona- defineix els objectius i la planificació futura del museu, on es preveu ampliar la presentació museogràfica fins a la fi del segle XX.
Cal destacar el fons de documentació del museu sobre els artistes que formen part de la col·lecció i la feina feta amb la col·lecció documental Enraonaments, que consisteix en entrevistes amb els artistes de la col·lecció.
Al llarg dels anys la Universitat de Girona ha adquirit un seguit d'obres d'art de diferents artistes, majoritàriament relacionats amb la ciutat o la província de Girona, que conformen un fons artístic que es troba repartit a les diferents seus de la Universitat a la ciutat.
L'adquisició d'aquestes peces va començar conjuntament amb el naixement de la Universitat de Girona a través d'un projecte que pretenia dotar cada centre de la Universitat amb alguna obra d'art. La primera peça fou De profundis, de Gabriel, a la Facultat de Ciències de l'Educació; van seguir Poi S'ascose nel foco che li affina, de Narcís Comadira, a la Facultat de Lletres i L'assignatura pendent, de Leonard Beard, a la Facultat de Ciències.
A mesura que la Universitat de Girona s'anava ampliant amb la creació de noves facultats, també creixia el seu fons. Així mateix, molts dels despatxos de l'edifici de Les Àligues també disposen d'obres d'aquest fons. Els fons té obres als espais públics dels centres i també en situació de reserva.
Per tal de regular la correcta gestió del fons d'art, el Consell Social va crear un Comitè Assessor del Fons d'Art de la UdG, que és l'òrgan que s'ocupa de definir els criteris cohesionadors que regeixen la política general de compra d'obra.
Amb l'objectiu d'afavorir l'activitat artística i el foment del fons d'art propi de la UdG de manera sistemàtica i continuada, el Consell Social es manifesta interessat especialment per la connexió de la comunitat universitària amb la societat en tots els àmbits, inclús en la vida artística. Qualsevol obra o fons artístic que la UdG adquireixi passarà a formar part del fons d'art de la UdG i com a tal caldrà que aquests efectes siguin inventariats i degudament catalogats.
La Fundació Fita té per objecte l'exposició, catalogació, preservació i divulgació de l'obra i del pensament de Domènec Fita. Alhora també organitza estudis, seminaris, cursos, conferències, col·loquis, edicions, exposicions, etc. encaminats a l'educació artística i el perfeccionament de la sensibilitat dels ciutadans relativa al tipus de manifestacions, d'obres d'art i de pensament que tinguin un sentit de progrés i de modernitat.
També concedeix premis i beques a fi de contribuir a despertar vocacions i a la formació d'artistes joves, així com per ajudar-los en el seu treball, a divulgar i donar valor a la seva obra.
IGAC (Informació Girona Art Contemporani) va néixer l'any 2003 per iniciativa de tres artistes gironins: Pep Canaleta, Narcís Gironell i Clara Oliveras amb la voluntat de posar a disposició dels artistes una eina per difondre i desenvolupar el seu treball de forma digital a través del web IGAC.
IGAC és un web on cada artista pot tenir un espai en línia per mostrar, difondre i expandir el seu treball: currículum, escrits, imatges, sons musicals, treballs de vídeo, enllaços a webs..., en definitiva, tot allò que les noves tecnologies faciliten i aporten als creadors. D'altra banda, un dels aspectes més importants del projecte IGAC és que actua com a centre de producció d'arts visuals a través d'un recurs i espai web anomenat CONTAINER.
CONTAINER és l'espai de l'IGAC que té per objectiu fomentar la creació digital alhora que esdevé un fons d'art contemporani digital. Des de 2003 fins a l'actualitat IGAC ha convidat 10 comissaris/àries a fer la programació CONTAINER, a través de la qual hi han participat més de 30 artistes que han creat les 38 obres d'art digital que actualment formen part de la col·lecció del CONTAINER-IGAC.
IGAC produeix les obres i facilita l'accés a la creació digital a artistes que treballen en d'altres suports, posant a la seva disposició el mitjà web i l'ajuda de tècnics programadors, des dels inicis, Jaume Teixi (visió numèrica) i Manel Bayo (disseny).
Han comissariat els cicles de CONTAINER: Antonio Altarriba, Glòria Bosch, Jean Calens, Eudald Camps, Glòria Cot, Mery Cuesta, Magdala Perpinyà, Gala Pujol i Víctor Sunyol.
