Vicens, Isidre
(Montullà, 1918)
Nascut a pagès, en un mas de Montfullà, els seus orígens marcaran tota la seva vida artística, amb una obra que denota una gran devoció per la naturalesa.
De ben petit ja té una sensibilitat especial i una imaginació desbordant. El 1931, amb només tretze anys, comença a treballar a la fàbrica tèxtil Coma Cros de Salt, on s'entreté dibuixant amb carbó sobre les capses i les parets desgastades. L'afició pel dibuix crida l'atenció d'un dels encarregats, que el porta a les classes de Josep Aguilera. Dos anys més tard, ja fa de mestre suplent de les classes de dibuix de l'Escola de Belles Arts de Salt, a canvi de les classes que rep. També comença una intensa dedicació al món teatral i crea la companyia Porvenir.
Durant la guerra civil i la postguerra pateix tota mena de penúries, i és empresonat i confinat per la seva vinculació amb el front republicà. La principal preocupació és no quedar-se cec, buit de colors, i la seva vàlvula d'escapament és el dibuix.
El 1949 la seva família compra i restaura un casalot al carrer Bellmirall de Girona, al cor del Barri Vell, on comença una nova etapa. Fa classes de pintura, participa en exposicions i recupera l'activitat teatral amb la companyia de teatre amateur del GEiEG. El 1956, arran d'un viatge a París, queda fascinat per l'obra dels impressionistes francesos i un any després fa la primera de diverses exposicions individuals a les Sales Municipals de Girona.
El 1962 es casa amb Anna Pascual, alumna de les classes de pintura, i junts reconverteixen el domicili familiar en l'entranyable hostal Bellmirall, però ell no deixa de sortir a pintar i donar classes. El 1964 exposa les seves obres amb el Grup de Girona, i fins als anys vuitanta participa en diverses mostres i premis. El 1984 rep un cop fort amb la mort sobtada del fill gran, i això el deixa inactiu un temps, però després reprèn amb força i serenor l'activitat cultural.
El 2006 rep el Premi Especial de Normalització Lingüística pel seu compromís en defensa de la llengua catalana, i el 2007 la Casa de Cultura i la Fundació Valvi de Girona uneixen esforços i escenaris per dedicar-li una gran exposició: La pintura i els dies, que reuneix obra seva d'entre el 1940 i el 2005. S'hi apleguen pintures dels paisatges de Castella corresponents als anys d'empresonament franquista, també els seus coneguts paisatges urbans de Girona, així com els primers plans dedicats a elements del mobiliari urbà, que és el que treballa més els últims anys.
El 2008, la família i els amics li organitzen una festa a l'hostal Bellmirall per celebrar el seu 90è aniversari. El seu estudi continua a l'últim pis, on puja cada dia a pintar la ciutat a través de les seves portes i façanes, dels seus teulats i dels seus colors. Aquests colors que l'han acompanyat sempre.
