Pladevall, Enric
(Vic, 1951)
D'origen vigatà, viu a l'Alt Empordà, al poble de Ventalló, en plena natura, i aquest entorn és un dels ingredients essencials del seu treball artístic, bàsicament dedicat a l'escultura i a la recerca de tot allò que té relació amb el volum. Utilitza materials tradicionals i crea un diàleg entre la fusta i el ferro que li serveix per expressar la dicotomia i les tensions de l'home entre el món natural i el món tecnològic. Pel que fa a les formes, té debilitat per aquelles que evoquen erosió, transformació i reproducció, en definitiva, els conceptes de moviment, del pas del temps i, en general, de la vida.
És un defensor del concepte clàssic de l'escultura lligada a la matèria, a l'energia i a la voluntat de comunicació de l'home amb la natura. El desig d'interrelacionar natura, matèria, espai i dimensions monumentals el du a la construcció d'un impressionant jardí escultòric a Ventalló. L'Olivar, tal com s'anomena aquest espai, reuneix una trentena d'escultures de grans dimensions a l'exterior. Està fascinat per la qualitat mudadissa de l'escultura, pels diferents punts de vista que permeten les diferents perspectives, i pel procés que s'inicia quan les peces s'instal·len a l'exterior, amb els canvis meteorològics, les gradacions de llum i les pàtines i textures que crea el pas del temps. A l'Olivar també hi té, a més del taller i la casa, mig centenar de peces exposades en un show room a l'interior, on també treballa els seus projectes amb l'ordinador. Aquests darrers anys es concentra en l'elaboració d'escultures virtuals, un treball que entronca amb els seus somnis escultòrics, amb el desig de treballar sense límits en infinitat de propostes i en tota mena d'entorns (reals, virtuals, urbans i naturals). Fent ús de les noves tecnologies, investiga les possibilitats de la seva escultura, i crea tota una sèrie de projectes pensats per a ser realitzats els quals, a partir del món de les idees, prenen cos en el món virtual.
Té una producció d'obra pública notable, entre la qual hi ha Planeta fus (1990), a l'estació de ferrocarril de Girona. Una de les seves obres més recents és Col·laboració, un gran cub d'acer, al·legòric de la intel·ligència humana, instal·lat a final de l'estiu del 2010 al barri del Remei, a Vic. També té obra pública a Barcelona, Manresa, Corea... Entre altres peces, destaquen Adrogyne Planet, al Centennial Olympic Park d'Atlanta (EUA), i L'arbre de la vida, a Cosmocaixa de Barcelona.
La seva obra està representada en importants museus i col·leccions, com ara el MACBA, el Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, el Museo de Arte Contemporáneo de Cuenca, la Fundación Juan March de Madrid, el Lehigh University Art Galleries/Museum de Pennsylvania, l'Atlanta History Center o el Urban Redevelopment Authority Collection, de Singapur.
