Fontcuberta, Joan
(Barcelona, 1955)
Artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia. Llicenciat en Ciències de la Informació, és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a la Harvard University de Cambridge (Massachusetts). Com a promotor d'activitats relacionades amb la fotografia, el 1979 organitza les Jornades Catalanes de Fotografia, i el 1982 col·labora en la constitució de la Primavera Fotogràfica de Barcelona. El 1994 és nomenat Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura francès, i el 1996, director artístic del Festival Internacional de Fotografia d'Arles. El 1998 obté el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura.
La seva obra, de caire experimental, és una reflexió sobre el paper de la fotografia en la societat actual i la importància que han assolit les imatges en la vida de les persones. Estudia l'evolució dels mitjans de comunicació i la dissolució dels valors tradicionals de la fotografia: veritat i memòria, en el context de l'extraordinari excés d'imatges on el flux i la velocitat treuen protagonisme al contingut. Representa una visió crítica de la realitat, retrata les 'veritats' fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la imatge i el seu context, jugant amb aquests conceptes a la recerca d'una interpretació que implica directament l'espectador. Pel que fa a la tècnica, s'inclina especialment per la constant intersecció amb altres disciplines. Els últims treballs, a la recerca de nous llenguatges, se situen entre la fotografia analògica i la imatge de síntesi digital. Utilitza imatges d'Internet i els dóna un nou sentit, recorre a les eines informàtiques, tant en el tractament com en la presentació interactiva, per tal de despertar la consciència crítica sobre el poder manipulador de la imatge en la societat contemporània. La imatge és construcció i no una còpia fidel de la realitat.
Amb una extensa trajectòria professional, destaquen projectes com Constelaciones, hemogramas y semiópolis (2000), Googlegramas (2007), Deconstruyendo a Osama (2007) i el més recent A través del espejo, on reflexiona sobre l'impacte d'Internet en la fotografia. Una menció especial mereix Sputnik. La odisea del Soyuz 2 (1997), on es confonen realitat i ficció, i la seva presentació com un misteri en el programa televisiu Cuarto milenio. També col·labora en diverses publicacions especialitzades en imatge, i és autor de llibres d'assaig sobre fotografia com El beso de Judas. Fotografía y verdad (Gustavo Gili, 1997) i Ciencia y fricción (Mestizo, 1998). El 1980 cofunda la revista Photovision, i n'és redactor en cap. La seva obra s'exposa en diversos museus i sales d'art d'Europa, Nord-amèrica i el Japó, i la trobem també en col·leccions públiques com el Georges Pompidou, de França, el Museum of Modern Art i el Metropolitan Museum of Art, de Nova York, el Museo Nacional de Bellas Artes, de Buenos Aires, i l'Art Institute of Chicago.
