Ponsatí, Josep
(Banyoles, 1947)
Actualment viu i treballa a Porqueres (Girona). S'inicia en la pràctica de la pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Banyoles amb J. de Palau i, uns anys més tard, realitza un curs d¿especialització a l'Escola Massana de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria artística ha rebut nombroses beques que li han permès donar a conèixer el seu treball a l'estranger. Destaquen la que l'any 1970 va rebre de la Fundació d'Art Castellblanch a París i la que li va atorgar el 1974 la Fundació March per realitzar una estada a Nova York, on va desenvolupar projectes escultòrics a la ciutat (Central Park). L'any 1971 inicia la seva tasca docent a l'Escola de Disseny EINA de Barcelona i, aquest mateix any, comença la producció del que esdevindrà la seva primera escultura inflable. L'any 1973 participa a la 8a Biennal de París amb la projecció de l'enregistrament d'una de les seves escultures inflables.
Les seves primeres escultures, de caire minimalista i constructivista, realitzades entre 1971 i 1982, aviat van deixar pas als seus característics inflables; unes escultures singulars de grans dimensions, vinculades al corrent conceptual i, en certa mesura, properes a les expressions pròpies del Land Art per la seva voluntat d'incorporació i integració en el paisatge. Aquestes obres es defineixen pel seu caràcter efímer i processual, així com per la posada en valor del seu aspecte lúdic i popular. Els «inflables» de Ponsatí -tal i com els va definir el crític d'art Alexandre Cirici arran de la seva primera acció- són peces concebudes en plàstic i disposades en un espai físic determinat que, mitjançant l'acció de l'heli, s'enlairen, es desenvolupen i dialoguen amb aquest espai, esdevenint quelcom viu i en constant transformació per l'acció atzarosa i aleatòria del vent.
Ponsatí projecta aquestes escultures fora de l'àmbit pròpiament museístic, establint com a precepte principal la interacció d'aquestes amb l'espai i el públic, que intervé activament en la seva realització. D'altra banda, a través de la imatge fotogràfica i de l'enregistrament audiovisual l'artista deixa constància d'aquestes accions, la naturalesa de les quals és efímera.
Ha participat en exposicions col·lectives a Barcelona, Madrid, París -Centre Georges Pompidou- en el marc de l'exposició Seny i Rauxa. 11 artistes catalans, i en d'altres països com Romania, Corea i Eslovènia. L'any 1986 el Museu d'Història de Girona li dedica una mostra retrospectiva. Té obra en les col·leccions de l'Ajuntament de Girona, del MACBA i del Centre Georges Pompidou de París.
