Descripció
L'àngel d'aram que actualment corona el campanar de la seu gironina es va instal·lar el 6 de juny de 1968 i va substituir-ne un altre de bronze (sense cap i molt deteriorat pel pas de la història i per les inclemències meteorològiques) que va crear el calderer Ramon Salvatella el 1746 i que actualment es conserva al Museu d'Història de la Ciutat.
L'àngel, de 1'85 metres d'alçària, serveix com a penell, gira i assenyala la direcció del vent i descansa sobre la planta octogonal del campanar que fou concebut per Joan Balcells al final del segle xvi, però acabat el segle xviii.
Aquesta figura de grans ales esteses presideix el punt més alt de la ciutat amb una creu a la mà.
Malgrat que durant segles els ciutadans de Girona s'hi han referit com un àngel, en un principi es tractava d'una altra representació de caire religiós, La fe: una figura també alada però amb els ulls embenats. Per la seva situació elevada, aquest detall va passar desapercebut. A més, cal afegir-hi que durant els setges napoleònics va perdre el cap. Per tant, el fet distintiu més evident eren les seves ales i tothom ho va associar a un àngel, les criatures protectores, els éssers divins que servien com a intermediaris entre Déu i els homes.
Per l'espectacularitat del procés d'instal·lació, es conserven molts testimonis de l'impacte que va suposar la substitució de la figura del segle xviii per la nova de l'escultor Ramon Maria Carrera, de l'any 1968. El repujador de l'escultura fou Pere Mulleres Gudayol.
Molt a prop de la catedral hi ha el jardí de l'Àngel, on s'hi poden veure dos àngels (un del segle xix i l'altre procedent del cementiri).
© 2024 Ajuntament de Girona | contacte | bibliografia | annex | crèdits