Descripció
Ja des de fora l'Ajuntament es pot veure l'entrada d'accés al Saló de Plens, una porta dovellada de punt rodó amb l'escut de la ciutat i la data de "1695" inscrita just al damunt. La porta està envoltada per una simple motllura decorativa en forma de cordó renaixentista i a les parts que toquen a terra s'hi veuen dos caps força malmesos i irreconeixibles. Just al mig de la porta, els jurats de la ciutat van decidir col·locar-hi un curiós cap que es mossega la llengua amb unes dents prominents, i del qual surt un arbre.
Explica la llegenda que aquest grotesc conjunt d'arbre i cap està relacionat amb el coneixement i la saviesa. A més, el fet d'estar situat precisament just abans del Saló de Sessions de l'Ajuntament, simbolitza el fet que no es pot dir res del que allà es parla.
Els jurats de la ciutat, promotors de la col·locació d'aquesta peça a la porta, eren els magistrats del govern municipal, escollits per un any (figura equivalent als regidors actuals). El seu nom prové del jurament que feien en iniciar l'exercici del seu càrrec.
Llegenda
“El cap que presideix la porta que dóna al saló de sessions de l’Ajuntament té la circumstància remarcable que es mossega la llengua de forma ostentosa. I per aquest detall, els gironins sempre l’han relacionat amb el secret professional dels regidors que no poden xafardejar sobre els tripijocs municipals. Però el cap té una altra característica que mai no s’ha remarcat: de la seva closca, en surt un arbre! I aquí es presenta la possibilitat d’una altra interpretació. Un arbre que surt d’un cap és, simbòlicament, l’Arbre del Coneixement, el signe d’estar en possessió d’altes veritats, d’una saviesa per sobre del normal. Però en tota la literatura esotèrica, aquí i arreu, des de les èpoques més immemorials, hi ha una màxima sagrada: “El qui sap, calla”. I seria ben curiós que en un pragmàtic Ajuntament que recapta impostos, que neteja carrers, o que dóna permís per a construir cases o per a obrir una botiga de vetes-i-fils, hi hagués representat un posseïdor d’alts secrets, d’un il·luminat coneixedor de la Tradició Primordial. No se sap qui era l’anònim picapedrer que, en rebre l’encàrrec de decorar una porta, va esculpir aquell estrany i misteriós cap”.
Extret de Carles Vivó, Llegendes i misteris de Girona. Girona: Quaderns de la Revista de Girona, núm. 24 (sèrie Monografies Locals; 13). Diputació de Girona i Caixa de Girona, 1989.
© 2024 Ajuntament de Girona | contacte | bibliografia | annex | crèdits