Biografia Blay Fàbregas, Miquel

Blay Fàbregas, Miquel. Obres

(Olot, 1866 - Olot, 22/1/1936)

Miquel Blay va néixer a Olot l'any 1866 en una família menestral, la mare era sastressa i el pare teixidor i paleta. Blay fou l'únic supervivent dels vuit fills que van engendrar els seus pares i ja des de petit va començar a mostrar que tenia un talent especial a l'hora de modelar figuretes de fang. Els pares s'adonaran d'aquestes aptituds i, fent un gran sacrifici econòmic, van inscriure Blay a l'Escola Pública de Dibuix als catorze anys. Aquests estudis els compaginava amb una feina al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano, dirigit per tres reconeguts artistes d'Olot: Josep Berga, Joaquim Vayreda i Marià Vayreda.

Durant aquesta etapa, els seus mestres s'adonaren del seu talent i van considerar que el jove artista necessitava ampliar horitzons fora del país. Van promoure que la Diputació de Girona convoqués una beca d'ampliació d'estudis artístics a l'estranger i, així, Blay va tenir l'oportunitat de formar-se a Itàlia i a França.

A París va ser alumne de l'Acadèmia Julian, on rebia classes d'escultura de l'artista Henri-Michel-Antonie Chapu, president de l'Acadèmia de Belles Arts de París. Va ser admès dins l'Acadèmia i va ser guardonat amb el primer premi del concurs d'escultura que es convocava entre els alumnes. A poc a poc començà a enviar a la Diputació obra que realitzava a París, tal com estipulava la beca que havia guanyat, i aquesta institució decidí ampliar l'assignació que rebia en mil pessetes l'any.

Després de la mort de Chapu el 1891, Blay decidí continuar la seva formació a Roma, on es va relacionar amb els artistes espanyols que també hi residien, especialment amb els alumnes de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts. Francisco Padilla, el director de l'Acadèmia, meravellat amb les obres que Blay havia creat per a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, va enviar una carta a la Diputació per demanar que l'artista pogués mantenir la beca. Una d'aquestes obres, i la que va guanyar el primer premi, fou Els primers freds. A partir d'aquest moment, Blay esdevingué tota una personalitat en el món artístic europeu.

El 1906 es traslladà a Madrid per poder dur a terme tots els encàrrecs que tenia des d'Espanya però també perquè tornava a viure a París i es trobava amb greus problemes econòmics. En aquesta època va compaginar aquests encàrrecs amb la docència. Dos anys més tard va rebre la Medalla d'Honor gràcies a l'obra Eclosió, de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. També va impartir classes a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i esdevingué professor interí de l'Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid. Més tard, va ser director de l'Academia Española de Bellas Artes de Roma, fins al 1933.

A partir d'aquest moment, Blay mai no va deixar de treballar al món de l'escultura, fins al dia de la seva mort, a Madrid, el 22 de gener de 1936.

« TORNAR