Biografia Busquets i Mollera, Jaume

Busquets i Mollera, Jaume. Obres

(Girona, 1904 - Barcelona, 1968)

Les enciclopèdies classifiquen Jaume Busquets com a escultor, però va conrear totes les tècniques artístiques amb gran coneixement. Fou el petit de quatre germans, tots dedicats al món artístic de diverses maneres; el gran, Narcís, era capellà, i Josep Maria i Lluís foren artistes com ell, vinculats en la seva joventut al grup de Rafael Masó i col·laboradors més tard de Ricard Giralt Casadesús. El seu germà gran l'inicià en el dibuix i abans dels quinze anys aconseguí pintar un mural per al Patronat de la Immaculada de Girona, a la seu del qual exposarà més endavant.

No cursa estudis reglats però es forma al taller del pintor Darius Vilàs, un dels membres més destacats del grup que impulsava mossèn Manuel Trens. També treballa amb Joan Llimona i Francesc d’A. Galí. Professionalment, col·labora amb assiduïtat amb Ramon Sunyer i Charles Collet. Exposa a les galeries Avinyó i Syra, de Barcelona, i dirigeix durant uns anys l’Escola Massana d’Oficis Artístics de Barcelona.

Seguint el consell d’Antoni Gaudí es decanta cap a l’art religiós i litúrgic i és un dels membres més actius d’Amics de l’Art Litúrgic. Rep encàrrecs com a pintor i decorador mural de temples, com a projectista d’objectes litúrgics i com a realitzador d’altars i escultures religioses. Entre les seves obres escultòriques destaquen les de la façana de la Sagrada Família de Barcelona, El Crist jacent de la parròquia de Blanes i La Mare de Déu de la Misericòrdia a la barcelonina parròquia de Montalegre. A Girona, La Verge amb el Nen a la façana de la catedral i una Marededéu a l’escala del seminari. Amb els esgrafiats, vitralls, murals al fresc i objectes de culte, ha deixat la seva empremta en un gran nombre d’esglésies catalanes. Se’l pot considerar l’artista català més destacat en el vessant de l’art religiós.

A Barcelona primer treballa com a dibuixant per Editorial Políglota, per D’Ací i d’Allà i va il·lustrar el volum Llibre de rondalles populars de mossèn Camilo Gers. També va col·laborar amb els principals arquitectes d’abans de la Guerra, com Puig i Cadafalch, Isidre Puig Boada i Francesc Folguera. Desenvolupà una intensa labor pedagògica com a director de l’Escola d’Art de Vilafranca del Penedès (1927-1928) i com a primer director de l’Escola Massana de Barcelona (1929-1940).

« TORNAR