El llibre del Sindicat Remença de 1448

El llibre del Sindicat Remença de 1448 conté l'acta de les reunions dels homes o pagesos de remença de les diòcesis catalanes de Girona, Osona, Barcelona, Urgell i Elna, celebrades entre el 13 d'octubre de 1448 i el 29 de març de 1449. En aquestes reunions es congregaven els homes de remença d'una o diverses parròquies per tal d'escollir els seus síndics o representants, els quals haurien de defensar la seva causa (la redempció dels remences, és a dir l'abolició de la servitud personal) davant la monarquia i les institucions pertinents, i també per a recollir els diners necessaris per a pagar la seva redempció.

Aquestes reunions foren autoritzades pel rei Alfons IV el Magnànim, receptiu a les demandes dels pagesos de remença. Manava però que no es podrien reunir més de 50 homes a la vegada i calia que a totes les reunions hi assistís un oficial o delegat reial. A més, un notari n'hauria de prendre acta.

Les actes de les diferents reunions, que constitueixen el llibre, només recullen la data i el lloc de celebració, el sistema utilitzat per congregar els homes de remença, l'oficial reial i el notari presents en l'acte i el nom dels homes de remença de cada parròquia. El lloc de reunió solia ser l'església parroquial, però en d'altres casos es trobaven a la plaça de la vila, al cementiri, al castell senyorial, a la sagrera o en cases particulars. Normalment els homes eren convocats per repic dels timbals, o de campanes, corns o al so de "viafora".

En total hi ha registrades 553 actes, algunes repetides, que recullen les reunions que tingueren lloc en 912 parròquies diferents i que congregaren, en total 10.425 homes. En base al sindicat de 1448 s'elaborà el Sindicat Remença de 1488, realitzat per a recollir la indemnització econòmica que la Sentència Arbitral de Guadalupe havia estipulat per als senyors feudals en compensació de l'abolició de la servitud dels remences.

---

Significació històrica

El llibre està custodiat a l'Arxiu Municipal de Girona, tot i que no es té constància del seu ingrés. Es tracta d'un llibre inèdit, fins al moment poc conegut. L'historiador Julià de Chía ja l'esmentava el 1888. El 1954 Jaume Vicens Vives, en el seu estudi sobre el Gran Sindicat Remença de 1488, comentava l'existència del document en base al que deia la documentació del sindicat de 1488 que ell havia estudiat. Assenyalava la importància de localitzar-lo i analitzar-lo, però no coneixia el manuscrit gironí. Fou Paul Freedman qui va vincular el manuscrit de Chía amb el que buscava Vicens Vives i el primer en posar-lo al seu lloc i atorgar-li el valor que es mereix, l'any 1991.

El Sindicat Remença de 1448 és un precedent de la Sentència Arbitral de Guadalupe, la qual va significar la primera vegada que a Europa s'abolien, de forma legal i oficial, les servituds dels pagesos. Com assenyala Paul Freedman, en altres llocs, com Anglaterra, la servitud pagesa anirà desapareixent gradualment, però sense ser abolida per llei. L'autorització reial per a reunir el sindicat fou també el primer reconeixement oficial dels remences com a col·lectiu que pot i vol reivindicar els seus drets.

En opinió del professor Freedman el sindicat remença de 1448 anticipa, d'alguna manera, els sindicats d'època contemporània. En ambdós casos es tracta d'associacions de persones del mateix grup o estatus social que s'organitzen per a reivindicar i defensar els seus drets. Són organitzacions basades en solidaritats horitzontals –entre membres d'un mateix grup social-, que es contraposen a les relacions de tipus jeràrquic pròpies de la societat medieval (senyor-vassall); si bé en el cas del sindicat remença es recapta també una prestació econòmica per pagar el reconeixement d'aquests drets.

Els pagesos del sindicat de 1448 són els mateixos que uns anys més tard van protagonitzar la revolta remença que, si bé els va suposar moltes pèrdues, va ser també una victòria en el sentit que va dur a l'abolició de la servitud.