El éxodo de los habitantes de Bikini

fletxa_esq     fletxa_dre


Uno de los lugares más castigados por las pruebas nucleares fue el atolón Bikini, hoy catalogado como Patrimonio Mundial por la UNESCO. Además de las consecuencias directas causadas sobre el territorio, la población tuvo que sufrir varios desplazamientos.

Todo comenzó en febrero de 1946 cuando el comodoro Ben H. Wyatt, gobernador militar de las Islas Marshall, viajó a Bikini y convenció el jefe local, el rey Juda, de abandonar temporalmente el atolón y hacer posible que los Estados Unidos llevaran a cabo unas pruebas con bombas atómicas, con el argumento de que "serían muy positivas para la humanidad ya que servirían para acabar para siempre con las guerras mundiales". La población indígena fue desplazada por el ejército de los Estados Unidos en marzo del mismo año al atolón Rongerik que estaba deshabitado. Se trataba de un lugar más pequeño, donde había dificultades para encontrar agua y alimentos, lo que les supuso problemas de desnutrición.

imrsEl comodoro dels EUA Ben Wyatt se dirige a los habitantes del atolón de Bikini en 1946, momentos antes de que fuesen evacuados i reubicados. (Carl Mydans/Time)

En otoño del mismo año un equipo de investigadores de Estados Unidos determinó que Rongerik no podía garantizar un suministro suficiente de agua y alimentos por lo que los indígenas debían ser trasladados sin demora ya que se estaban muriendo de hambre. Se les preparó para ser trasladados al atolón de Ujelang, en las Islas Marshall occidentales, pero cuando todo estaba a punto el Gobierno de Estados Unidos decidió realizar nuevas pruebas nucleares en el atolón de Enewetak y pensaron que sería más fácil trasladar a Ujelang los habitantes de Enewetak, aunque la gente de Bikini ya había construido sus viviendas y habían depositado sus esperanzas de ser reubicados allí.

En marzo de 1948, después de dos años a Rongerik y bordeando la inanición, el pueblo de Bikini fue trasladado al atolón de Kwajalein y las familias fueron alojadas en unos campamentos junto a las instalaciones militares de Estados Unidos. En noviembre de 1948, después de seis meses en el atolón de Kwajalein, las 184 personas originarias de Bikini zarparon de nuevo, esta vez con destino a la isla de Kili, su tercera residencia en sólo dos años.

A Kili també hi havia manca d’aliments de manera que l’administració dels Estats Units va decidir transportar periòdicament els queviures en vaixell. No obstant, la dificultat d’enviar vaixells quan feia mal temps va suposar que els bikinis passessin èpoques de fam. El 1957 els Estats Units van oferir als indígenes uns nous terrenys situats a l’atol de Jaluit, unes trenta milles al nord. Els anys següents algunes famílies es van traslladar a Jaluit però per desgràcia l’any 1958 el tifó Ophelia va causar una gran destrucció a l’atol i la població que allà hi vivia va haver de tornar a Kili.

L’any 1967 les agències de govern dels Estats Units van començar a considerar la possibilitat de retornar el poble de Bikini al seu lloc d’origen, en base a les dades sobre els nivells de radiació que es desprenien dels estudis de la Comissió d’Energia Atòmica. El 1968 el president dels Estats Units Lyndon B. Johnson va prometre als 540 bikinis que vivien a Kili i altres illes que aviat podrien tornar a la seva pàtria.

L’agost de 1969 es va elaborar un pla de vuit anys per al reassentament a l’atol Bikini, un pla que contemplava la neteja de l’illa, la replantació d’arbres i conreus i la construcció d’habitatges. Malgrat tot, algunes informacions contradictòries sobre els nivells de radiació van fer que, l’any 1972, el Consell de Bikini votés en contra de tornar a l’atol en el moment programat pels funcionaris nord-americans. El Consell, però, va declarar que no impediria tornar a aquelles persones que així ho volguessin. Malgrat els perills, algunes famílies van tornar a Bikini i es van instal·lar en les cases de nova construcció. A partir d’aquell moment la població a Bikini es va anar incrementant gradualment. Durant els anys 70 algunes instàncies dels Estats Units van realitzar diversos estudis sobre els nivells de radiació en l’aigua i els aliments que posaven en qüestió la seguretat per a les persones.

Baker-Day-Explosion_5_a