L’atol d’Enewetak va ser el lloc on es van dur a terme més proves nuclears, concretament 43. Es calcula que aproximadament el 8% de la massa terrestre de l’atol es va volatilitzar. Una de les més devastadores va ser la bomba batejada com a Mike, amb una potència de 10.4 megatones, 750 vegades la bomba d’Hiroshima. La bomba Mike va volatilitzar l’illa d’Elugelab i va crear un cràter d’una milla de diàmetre (1,6 Km) i 200 peus de profunditat (61 m). Els habitants d’Enewetak van viure exiliats a Ujelang per un període de més de trenta anys. La vida a Ujelang era molt dura i eren freqüents els casos de malnutrició, malalties i epidèmies. Cal tenir en consideració també, a més del patiment físic, el trauma per la pèrdua de la terra dels ancestres, encara més dolorós en una societat com la marshallesa profundament arrelada a la seva terra.
| L’any 1958 es van acabar les proves nuclears però els Estats Units van continuar utilitzant l’atol d’Enewetak fins a 1980 per a diferents propòsits com proves amb míssils intercontinentals i amb motors de coets (alguns dels quals utilitzaven beril·li, un element molt contaminant), experiments en la formació de cràters o estudis sobre la biologia marina. Entre 1977 i 1980 es van produir els treballs de neteja, rehabilitació i reassentament dels habitants d’Enewetak tot i que aquests només van poder ocupar una part de l’atol ja que la resta continuava presentant alts nivells de radioactivitat.
|
