Cal recordar que els Estats Units no és l’únic estat que ha realitzat proves amb armament nuclear i que les Illes Marshall no és l’únic lloc del món que les ha patit. L'última detonació nuclear realitzada pels Estats Units tingué lloc l’any 1992; la Unió Soviètica va fer proves amb aquest tipus d’armament fins a 1990, el Regne Unit fins a 1991, i França i la Xina fins a 1996. Posteriorment, l’Índia i el Pakistan, que no formen part de l'acord de prohibició d'assaigs nuclears, detonaren bombes atòmiques fins al 1998. En l’actualitat l’únic país que segueix realitzant aquest tipus de proves és Corea del Nord. El 5 d’agost de 1963 es va signar el Tractat de prohibició parcial de proves nuclears, ratificat en primera instància pel Regne Unit, els Estats Units i la Unió Soviètica, i més endavant per molts altres països. El tractat comprometia els estats a abstenir-se de provar armes nuclears a l'atmosfera o sota l'aigua però permetia que es continuessin realitzant proves subterrànies. Uns anys més tard, el5 de març de 1970es va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear amb la intenció de reduir l’arsenal nuclear al món i evitar els enormes riscos que comporta. El10 de setembre de 1996es va signar el Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears que no ha estat ratificat encara per l’Índia, el Pakistan i Corea del Nord. Pocs mesos abans de la signatura d’aquest tractat, l’exèrcit francès va realitzar proves nuclears a l’atol de Mururoa que van aixecar grans campanyes de protesta a nivell internacional. El 29 d’agost se celebra el Dia Internacional contra els Assajos Nuclears que commemora el tancament, ara fa 25 anys, del polígon de Semipalatinsk a Kazakhstan, on es van realitzar més de 450 proves nuclears. Per recordar aquesta efemèride el passat mes d’agost, Ban Ki Moon, secretari general de les Nacions Unides, va instar als estats que encara no ho han fet a ratificar el Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears tenint en compte els riscos catastròfics que planteja aquest tipus d’armament per a la seguretat humana i ambiental, i en definitiva per a la nostra mateixa existència. |
|
