El contacte i el trasllat de la documentació

El projecte per preservar la documentació generada pel Tribunal de Reclamacions Nuclears va començar el 2012 quan la Fundació Elsevier, dedicada a promoure la ciència i la tecnologia a països en desenvolupament, va atorgar una subvenció al Tribunal de Reclamacions Nuclears per a conservar i digitalitzar els seus documents. Els fons de la fundació anaven destinats a adquirir un ordinador i un escàner, així com aconseguir la participació de professionals dels arxius i contractar un treballador per als treballs de digitalització. [1]

L’arxivera Trudy Peterson va fer el 2012 dos viatges a Majuro per estudiar la documentació i desenvolupar un pla de preservació. En un principi semblava que es podia contractar una persona perquè pogués passar dos mesos treballant en el tractament arxivístic de la documentació però finalment i per diverses raons això no fou possible.

El mateix any 2012 Trudy Peterson i Joan Boadas, cap de l’Arxiu Municipal de Girona, van coincidir en una reunió del Consell Internacional d’Arxius a Weimar (Alemanya). Allà Trudy Peterson va exposar a Boadas la situació del fons sonor i audiovisual de les Illes Marshall. Peterson sabia que a l’Arxiu Municipal de Girona, concretament al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) depenent del mateix ajuntament, tenien experiència en el tractament de la documentació audiovisual i per això li va plantejar a Boadas la possibilitat d’establir un conveni de col·laboració entre les Illes Marshall i l’Ajuntament de Girona. El conveni es va materialitzar l’octubre de 2012.

Joan Boadas i Bill Graham a Barcelona, 2012

La primera tramesa del material va arribar de la mà de Bill Graham, un dels advocats que va participar en el procés del Tribunal de Reclamacions Nuclears en representació del govern de les illes. Graham va transportar les cintes de casset en una maleta de rodes que va passar les fronteres dels Estats Units, Suïssa i Espanya. A la sortida de les Illes Marshall un policia va fer obrir la maleta a Bill Graham i quan li va preguntar pel contingut, ell li va explicar que eren les cintes del Tribunal de Reclamacions Nuclears. Davant la sorpresa de l’advocat, el policia el va deixar passar sense més.

La digitalització de la documentació audiovisual va començar al CRDI l’octubre de 2013 i el febrer de l’any següent havia finalitzat. Més endavant, es van produir altres transferències de documentació, la darrera el juliol de 2016, i en l’actualitat tota la documentació ha estat digitalitzada.

Paral·lelament, a principis de 2014, Trudy Peterson va proposar al Ministeri d’Afers Exteriors de Suïssa que aportés fons per reiniciar el projecte de digitalització de la documentació textual. A principis de 2015 la proposta fou aprovada i l’organització no governamental SwissPeace fou contractada pel Ministeri per administrar els fons. El mes de març Peterson i l’arxiver Andreas Nef van viatjar a Majuro amb un nou escàner i dos discos durs de gran capacitat per emmagatzemar la documentació digital. Al mateix temps també es va dur a terme la formació del personal que duria a terme la digitalització. El mes de setembre Andreas Nef va tornar a Majuro i es va fer una nova donació de dos ordinadors portàtils a càrrec de Swiss Peace i DocuTeam.

Durant l’estiu de 2015 l’organització Greenpeace també va fer una generosa donació al projecte per commemorar el 30è aniversari del viatge del Raimbow Warrior que va transportar la gent d’una zona contaminada de l’atol Rongelap a l’illa de Mejatto, a l’atol Kwajalein. Els fons han estat destinats a pagar dues persones més que treballaran en la digitalització i un segon escàner.

Actualment s’està parlant amb els Arxius Federals de Suïssa per tal que s’ocupin de l’emmagatzematge permanent de les còpies digitals.