El 1842 s’havia format el carrer del Progrés a conseqüència de la desamortització del convent de Sant Francesc. Pocs anys després, el 1846, el carrer s’unirà amb el barri de l’Havana Petita (plaça del Marquès de Camps) gràcies a l’obertura del portal d’Àlvarez. L’obertura d’aquest forat al mur representava un primer símptoma del procés que portaria a l’enderrocament de les muralles del pla entre 1901 i 1936. Elie Reclus , un ciutadà francès (germà del geògraf Elisée Reclus) que en el transcurs d’un viatge passà per la ciutat de Girona , el novembre de 1868, comentà amb aquestes paraules la seva percepció:

 “Actualment Girona és una de les poblacions més endarrerides de Catalunya. Les muralles que l’envolten limiten el seu horitzó intel·lectual”

 Uns anys més tard, el 1889, en sintonia amb aquesta idea, l’historiador gironí Emili Grahit escrivia:

 “ ... la población, no cabiendo dentro del círculo de piedra de sus murallas del Llano, salta, digámoslo así, por cima la valla que ellas ofrecen y en pocos años hemos visto ensancharse notablemente los barrios extramuros de Pedret, del Cármen, y de la Rutlla, mientras se han ido formando además otros igualmente populosos como los de Figuerola, Ronda y el Carril.”