L’any 2002 s’acomplí el cinquantenari del barri de Sant Narcís. En aquell moment ens va semblar una bona proposta iniciar, des del Servei Municipal de Publicacions, una nova col·lecció que amb l’eloqüent nom de Tot Barris expliqués, essencialment de manera gràfica, l’evolució i les transformacions dels diferents indrets que configuren la ciutat.

Al llibre de Sant Narcís li han seguit els dedicats al Pont Major, al projecte Sacais Romi, 25 anys de Font de la Pólvora, i a Santa Eugènia de Ter. El cinquè número de la col·lecció s’havia de destinar necessàriament a Germans Sàbat, tot coincidint amb els cinquanta anys de la seva creació.

Mig segle. Històricament és un espai de temps molt reduït. Vivencialment, però, és un període de temps prou llarg que permet ser protagonista i observador de múltiples transformacions. I això ningú no podrà negar que és especialment cert a Germans Sàbat. Concebut inicialment per donar acollida a les persones més desafavorides procedents, especialment, de la zona de barraques de Río, el conjunt de 227 cases acollia una població de prop de mil persones que, dependents municipalment de Sant Gregori fins que al 1974 s’annexionaren a Girona, hagueren de lluitar des del primer moment per aconseguir els serveis més elementals.

Avui se’ns fa difícil pensar com es podia edificar un poble sense pavimentar-ne els carrers, sense aigua potable, enllumenat públic, escola, dispensari, etc. Aquesta, però, fou la realitat amb la qual hagueren de conviure aquelles dones i aquells homes provinents de molt diferents indrets de l’Estat a la recerca d’unes oportunitats que la seva terra de naixement no els oferia. I aquella realitat fou la que els féu néixer el convenciment que sense unitat, sense fer-se forts a nivell col·lectiu, difícilment se’n sortirien.

Associacions, entitats, agrupacions col·lectives, serviren per canalitzar tot un seguit de justes reclamacions que, en última instància, perseguien atorgar a un poble la seva dignitat. I em sembla que podem dir que, entre uns i altres això fa temps que s’ha aconseguit.

Al començament del llibre Germans Sàbat. 50 anys de poble (1958-2008), que es presentarà en dates molt properes al que ara estic prologant i que ha promogut l’Associació de Veïns de Germans Sàbat i Polígons podem llegir: “amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments, Germans Sàbat deixà definitivament de ser una mena de barri de tercera per, de mica en mica, formar part de la ciutat de Girona, i integrar-se completament dins el seu teixit social. Ara tenim equipaments i serveis de primera, i ara podem treure pit i dir que tenim un dels centres cívics de referència de tota la ciutat.

”Aconseguir tot aquest conjunt de serveis i equipaments no ha estat senzill. El text de Xavier Carmaniu n’informa de manera precisa. Les fotografies del llibre ho corroboren de manera definitiva. Però des del meu punt de vista, allò de més valor que pot oferir avui Germans Sàbat és el resultat d’una experiència de superació constant, d’exigència permanent per aconseguir allò que d’altres els és atorgat pel simple fet de la seva naixença. M’estic referint a la voluntat permanent dels veïns de Germans Sàbat d’esdevenir un veritable poble.

El resultat d’aquesta aventura és avui ben visible per tothom, i tots ens n’hem de felicitar.

Anna Pagans i Gruartmoner

Alcaldessa de Girona