Exposició

La construcció del barri (Fotografies 1 a 5)

Vistes parcials de les obres de construcció on s'observen els porxos de la plaça de l'Assumpció, element central del barri. La proposta d'urbanització d'aquest indret sorgí poc després de les inundacions de 1940, i es fonamentà en el projecte que l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg presentà a l'Instituto Nacional de la Vivienda. Però la resistència per part dels propietaris dels terrenys, i la manca de suport per part de l'Ajuntament, retardaren el seu inici fins el 1948. Les obres, subvencionades per la nova Obra Sindical del Hogar, foren inaugurades oficialment el 2 de juny de 1952. De totes maneres, fins al 1955 no s'acabaren d'adjudicar definitivament tots els habitatges.

 

L'arribada de la Verge de Fàtima (Fotografia 6)

Processó amb motiu de l'arribada de la Mare de Déu de Fàtima a la ciutat de Girona. La imatge de la Verge arribà el 10 de juny a la ciutat després d'haver recorregut les parròquies de la Diòcesi, per retirar-se definitivament a l'església del Mercadal el 17 del mateix mes.

 

Les instal·lacions de la Campsa (Fotografies 7 i 20)

Els dipòsits de la Campsa constituïren una amenaça constant pels veïns des de la seva construcció a principi dels anys 1950 (fot. 7), en una zona on s'anaven construint nous habitatges. Les constants reivindicacions portaren al seu enderrocament, el 1987, encara que es féu de manera parcial. Els locals restants es destinaren a l'assaig de grups de música i teatre. També en féu ús l'Escola Taller. L'enderrocament definitiu de les instal·lacions es va fer el 1995 i l'any següent s'aprovaria el projecte per a la construcció d'una zona verda, el parc de la Comtessa Ermessenda, realitzat pels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabre, que finalitzaria el 2000 (fot. 20).

 

La transformació de la ciutat-jardí (Fotografies 8, 13, 21)

El projecte inicial de ciutat-jardí anà quedant diluït amb el pas dels anys, ja que les noves construccions es desmarcaren completament de la idea inicial del barri. Els blocs de pisos anaren ocupant els espais d'hortes encara lliures, i connectaren el barri amb el centre urbà i les vies de comunicacions que el limitaven. Amb tot, i com es pot veure en aquestes fotografies aèries, el dibuix del pla inicial de l'arquitecte Bosch i Reitg continua vigent i constitueix el senyal d'identitat del barri.

 

La plaça de l'Assumpció (Fotografia 12)

La plaça porticada constitueix l'autèntic centre neuràlgic del barri. S'hi troben l'església i el centre cívic, al voltant dels quals s'hi centre bona part de la vida col·lectiva.

 

Les obres d'arranjament (Fotografies 10, 11, 17 i 18)

Si bé l'adjudicació d'habitatges finalitzava el 1955, les obres es prolongarien encara alguns anys. Així, el 1963 s'asfaltaven els carrers i es millorava l'enllumenat públic (Fot. 10 i 11). I el desembre de 1982 se celebrava la inauguració de noves obres d'infraestructura (Fot. 17). La urbanització del passeig d'Olot l'any següent afectà també alguns indrets, com la plaça Montserrat (Fot. 18), i significà sobretot una important millora en les comunicacions.

 

El Centre Cívic (Fotografies 14 i 19)

L'actual edifici del centre cívic fou ocupat en altres temps per la Delegación Provincial de Sindicatos Hogar del Productor "San Narciso". Les nombroses activitats organitzades i la concurrència del centre han demostrat plenament la necessitat i l'encert de la seva existència.

 

L'escola Mare de Déu del Mont (Fotografia 15)

La construcció de l'escola, el 1972, permeté escolaritzar els nens del barri que fins aleshores assistien a les classes que de manera provisional es realitzaven a l'edifici del Centre Parroquial. Fins a la construcció del col·legi de les Dominiques, de caràcter privat, fou l'únic centre educatiu de primària. 

 

Les instal·lacions esportives (Fotografia 16)

Pista poliesportiva del carrer Santiago Sobrequés. El projecte inicial del barri preveia la construcció d'un complex esportiu per a l'ús dels veïns que no s'arribà a materialitzar mai. En certa manera, les instal·lacions del GEIEG i del pavelló de Santa Eugènia(visibles a la fot. 21) han acomplert aquesta funció.