Un poble amenaçat per la capital (Fotografia 1)
El 1877, any de la fotografia, Santa Eugènia que era un poble proper a una gran ciutat com Girona, presentava una imatge bucòlica, solitària, allunyada tant de la contaminació com de les lluites socials o obreres.
Desgraciat Pont del Dimoni (Fotografia 2)
El Pont del Dimoni, avui símbol perdut, va patir el pas del temps i el vandalisme d'uns ciutadans que el van considerar com una andròmina del passat sense utilitat. Podem llegir al Diario de Gerona del 13 de setembre del 1892: "El pont sobre el riu Güell a l'antiga carretera de Santa Eugenia es troba reduït a l'estat d'esquelet, es tan gran el seu abandonament, que s'ha deixat que l'acció del temps i d'alguns mal intencionats vagui destruint aquella obra que és tant útil pel trànsit".
Santa Protectora (Fotografia 3)
En la porta forana de Can Ninetes es pot veure la imatge de la Santa. Salvada in extremis, després de servir de magatzem de matalassos, avui la masia és un centre cívic vigilat per la Mamaroca, una peça única de Paco Torres Monsó.
Plantilla de la fàbrica Marfà l'any 1930 (Fotografia 4)
És ben simptomàtic que la majoria dels operaris siguin dones o nens i nenes i que els homes ofereixin una imatge de poder, un reflex de la feina d'encarregat.
La Rodona (Fotografia 5)
La carretera de Santa Eugènia tenia una primera parada a la Rodona. A la fotografia dels anys trenta es pot veure l'entrada de Vins Moratones, un espai molt proper d'on havia muntat llar l'escriptor Prudenci Bertrana.
Interior de Vins Moratones (Fotografia 6)
Un establiment emblemàtic de la Rodona que regentava Ramon Moratones, en un barri on se n'hi podien trobar d'altres com Vins Pagès, Vins Germans Carreras, Vins Buenaventura Guanter, Vins Josep Casademont (Can Pep), Vins Albert Casademont, establiments que van jugar un paper destacat a la Guerra Civil.
La família de can Ninetes (Fotografia 7)
A la imatge del 1935 es pot veure la família que vivia a Can Ninetes. Al mig, Joan Perpinyà Pardas, conegut com l'avi Ninetes; a la seva dreta, Filomena Perpinyà i a la seva esquerra la nena Joana Carreras Perpinyà i l'àvia Carme Pèlach Julià que sosté la petita Angelina Perpinyà Fàbregas. A dalt, Francisco Bosch Perpinyà i Carme Perpinyà Fàbregas. A baix i d'esquerra a dreta, Conxita Perpinyà Fàbregas, Teresa Pèlach Perpinyà i Rosa Perpinyà Fàbregas.
Cor Cristià (Fotografia 8)
El 1936, durant el govern de la República, poca gent podia preveure l'aixecament feixista i menys a Santa Eugènia on funcionava a ple rendiment el cor dels Fills de Maria. El mes d'abril, Delfí Franch i Vinyes, veí perseverant cantaire, va organitzar a La Rodona una secció composta per trenta individus amb el nom de Chor Germanor.
Escola mixta (Fotografia 9)
Durant la guerra, l'escola mixta de nens i nenes de Santa Eugènia, un poble on l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va encarregar a Joaquim Vinyes Escuder obrir una delegació de la institució, va continuar l'activitat docent fins que van entrar les tropes franquistes. El març del 1936 van ser nomenats mestres interins Ferran Rahola i Rosa Vila. Més tard, també hi va fer classes la senyoreta Pi. La imatge se situa en el curs 1936-1937.
Futbol de postguerra (Fotografia 10)
Un dels molts equips esportius que van sorgir a la postguerra a Santa Eugènia, un poble en el qual l'esport va actuar com a factor de cohesió social.
Hoquei i altres esports (Fotografia 11)
L'imparable creixement de Santa Eugènia va fer que sorgissin equips de totes les especialitats, des del futbol al bàsquet, passant per l'handbol o l'hoquei , la qual cosa demostrava la vitalitat de la població.
Festa a la Rodona (Fotografia 12)
L'artista Enric Marquès, fill de la Rodona, explicava que la Festa Major de la Rodona era una de les més lluïdes de Girona i dels pobles dels voltants. La imatge de l'any 1947 demostra una certa joia de viure i una despreocupació que, tot i el contrast de la noia vestida de negre, revela que la guerra ja quedava enrera.
Taller d'Emília Xargay (Fotografia 13)
Tocant a Girona, però separada de la catedral i el Govern Civil, Santa Eugènia va esdevenir una mena de Montmartre, un espai obert a les arts i a la innovació artística que va aplegar grans noms del Grup de Girona. El taller d'Emília Xargay era un centre principal de reunió i agitació, tal i com es pot veure en aquesta fotografia captada durant el Carnestoltes de 1950.
Arriba la verge de Fàtima (Fotografia 14)
El 1951 l'alcalde Joaquim Soler va oferir la vara de comandament a la verge de Fàtima que va entrar triomfant. El 10 de juny, la imatge va arribar acompanyada d'una caravana de ciclistes i motoristes del GEiEG, envoltada d'entusiasme i d'una devoció inusual, sobretot quan el rector de Santa Eugènia, mossèn Joan Mateu, va lliurar simbòlicament la Mare de Déu a un molt empolainat bisbe Cartañà.
Façana engalanada (Fotografia 15)
La casa on tenia consulta el doctor Agustí Riera i Trotcha, una autoritat en prevenció d'accidents i socorrisme, engalanada durant una de les festes principals de l'any 1960.
Benedicció de les bèsties (Fotografia 16)
Imatge del 17 de gener del 1960, amb la benedicció de les bèsties el dia de Sant Antoni Abat o del Porquet.
La gran nevada (Fotografia 17)
Vista del dia 26 de desembre del 1962, l'endemà d'una nevada històrica que va convertir el Nadal en una estampa blanca. A la fotografia, feta des del Carreró del Conflent, es pot veure al fons l'antiga presó de Salt, un edifici blanc i amb finestres que ocupava l'espai on avui s'obre la plaça Catalunya d'aquella població.
Desmuntant un símbol (Fotografia 18)
L'any 1357 l'arquitecte Guillem Granollers va construir el Pont del Dimoni que es va desmuntar pedra a pedra el 1968. Durant molts anys, les pedres van romandre al cementiri de Santa Eugènia i molts veïns afirmen que encara n'hi queden moltes. Tot i això, temps enrere, l'Ajuntament assegurava que les havia numerat totes i les havia traslladat a un magatzem de Mas Xirgu.
Plaça de Santa Eugènia (Fotografia 19)
La primera actuació de l'ajuntament democràtic va ser obrir espais de trobada i joc en una barri destrossat per l'urbanisme salvatge. La plaça de Santa Eugènia, on es va plantar el vaixell La tempesta, de Josep Duixans, va obrir noves perspectives pels joves i els nens dels voltants.
Una fàbrica que potenciava l'esport (Fotografia 20)
A mitjan dels anys vint, Joan Serra Trill i el seu fill Joan Serra Sabadí, van traslladar a uns terrenys del municipi la fàbrica Serra i Mota, una institució que va invertir en l'educació social del poble i, a través de l'esport, va fer que el nom de Santa Eugènia arribés a dalt de tot.
Pregó d'Enric Marquès (Fotografia 21)
L'11 de setembre del 1993, Enric Marquès, acompanyat de Jordi Creixans, va llegir el pregó de la Festa Major. Aquell noi nascut a la Rodona va avisar de la pèrdua dels signes definitoris del barri-poble.
Col·legi Groc (Fotografia 22)
Quan el poble moria sota l'imperi del rajol i l'especulació, el col·legi Groc s'ha mantingut com a símbol identitari, com l'espai que ha fet d'església, ajuntament, sense renunciar a la funció d'escola educadora de noves generacions.
Les hortes, el darrer paradís (Fotografia 23)
Les hortes del Pla de Girona s'han mantingut com un espai verd i han hagut de lluitar per la supervivència en contra dels plans urbanístics i les noves comunicacions.
Un barri-poble obert (Fotografia 24)
Imatge aèria de Santa Eugènia on s'observen els límits actuals que tenen poc a veure amb l'antic terme municipal després que se segreguessin zones com Sant Narcís o la Devesa.