El Pont Major o Pont de l'Aigua  (Fotografies 1 a 3)

El pont, d'origen medieval, fou refet nombroses vegades a causa dels efectes dels aiguats i els fets bèl·lics. El 1939 fou completament destruït pels soldats de l'exèrcit republicà en la seva retirada cap a França. El 4 de febrer de 1940, coincidint amb el primer aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, s'inaugurà el nou pont que havia estat construït pels presoners polítics sota la direcció dels enginyers militars de les tropes franquistes.

El carrer del Pont Major i el tren petit  (Fotografies 4 a 7)

El carrer del Pont Major fou el pas de la carretera general de Madrid a França fins a la construcció de la carretera per Sarrià (projecte de 1926). Era per tant una via important de comunicació i disposava d'un servei de tartanes que comunicava el barri amb la plaça Sant Feliu. Funcionà fins el 1921, any en què s'inaugurà l'estació del tramvia del Baix Empordà. A partir de 1926 la via es bifurcava a l'altura del bar l'Escon, en direcció a Banyoles i a Palamós. El servei fou vigent fins l'1 de febrer de 1956, quan el tren petit féu el seu darrer viatge.

Lleure i festivitats  (Fotografies 8 a 13)

Els camions de la destil·leria Regàs, també propietaris del Teatre Albèniz, portaren la publicitat de la pel·lícula Ben-Hur al barri, dos anys després de la seva estrena el 1926. D'aquesta manera el cinema arribava d'alguna manera al barri. Però les activitats de lleure solien anar associades a les festivitats, com la benedicció de motos per Sant Cristòfol, els capgrossos de Corpus, els actes de Festa Major o les exhibicions dels motoristes de la Policia Municipal.

Personatges populars  (Fotografia 14)

La tasca i el compromís dels mestres Isabel Burcet i Juan Pérez, d'especial record al casc antic del Pont Major, els valgueren l'homenatge que se'ls féu el 1980. També treballà pel barri Just Maria Casero i Madrid que fou el fundador i primer president de l'Associació de Veïns del Pont Major i que el 1979 fou elegit regidor a l'Ajuntament de Girona. La seva carrera política fou curta, ja que moria dos anys després, el 1981.

La religió  (Fotografies 15 a 17)

Les processons religioses comptaven amb una gran participació ciutadana i modificaven per uns dies l'aspecte del barri, amb els balcons engalanats amb flors, garlandes i vànoves. Això succeïa en les processons de Corpus i de Setmana Santa i en altres de motius més excepcionals, com és l'arribada de la Mare de Déu de Fàtima a Girona el 10 de juny de 1951. La imatge de la verge recorregué durant una setmana els carrers de la ciutat, entre ells els del Pont Major.

Les destil·leries  (Fotografies 18 a 21)

La industrialització del barri començà a la segona meitat del segle XIX i se centrà principalment en les destil·leries. Així, als anys seixanta ja se n'identifiquen tres: la Mates i Vinardell, l'Auguet i la de Can Regàs. Aquestes trobaren la seva mà d'obra en els artesans de la zona que havien hagut de cessar la seva activitat. A principis del segle XX es formà la Societat Anònima Regàs i el 1912 començà una nova destil·leria, la Gerunda. La indústria del licor fou en bona part del segle el motor econòmic del Pont Major.

L'ensenyament  (Fotografies 22 a 25)

L'escola salesiana Sant Isidre era inicialment una escola de formació agrícola. Amb el anys però es donà prioritat a tasques docents. L'any 1928 van establir-hi el noviciat i els estudis de Filosofia. L'activitat docent dels religiosos finalitzà el 1980, quan abandonaren l'indret i l'edifici fou convertit en centre de formació professional i uns anys més tard també de batxillerat. L'escolarització religiosa continuà però amb les germanes Dominiques.

Situació geogràfica  (Fotografia 26)

El Pont Major està situat en una petita plana, entre les muntanyes de Can Simon i Montjuïc i el riu Ter. Es troba al nord-est de Girona i queda comunicat amb la ciutat pel carrer de Pedret. El riu Ter el separa, per l'oest, de Sarrià de Ter.