El Grup de Sant Narcís de Girona ha fet cinquanta anys. Des de l'Ajuntament ens ha semblat que calia celebrar-ho, que calia deixar-ne constància, que pagava la pena aproximar-nos al que ha estat aquest barri, que va néixer amb la sensació que era molt allunyat de la ciutat i que hi ha acabat absolutament soldat.

Del barri, dels seus orígens, del seu naixement i de la seva construcció, en tenim molta informació. Ara fa una quinzena d'anys Rosa M. Fraguell va publicar un llibre on analitzava aquests i molts d'altres aspectes. I entre ells, un que a mi em sembla fonamental: qui eren, d'on venien, què feien les persones, els habitants que a començament dels anys cinquanta del segle passat ocuparen les cases de Sant Narcís.

Unes cases i uns pisos on s'hi establiren majoritàriament persones de Girona i rodalia, atretes per les immillorables condicions que oferia un espai urbà creat de bell nou i que presentava una imatge urbanística de tipus de barri enjardinat, amb una important presència d'espais verds, que contrastava amb la migrada oferta que brindava en aquells anys la ciutat de Girona estrictament dita.

El Grup de Sant Narcís va lligat indestriablement al nom del seu artífex, l'arquitecte Ignasi Bosch Reitg. Tot i que el projecte definitiu de l'any 1947 representava una important reducció de la superfície urbanitzada prevista inicialment, i que alguns dels accessos i serveis que havia projectat no foren realitzats per l'Obra Sindical del Hogar, els més de 500 habitatges construïts i l'estructura urbanística executada responien al model dissenyat per Ignasi Bosch.

Les imatges fotogràfiques que hem seleccionat expliquen l'origen i l'evolució del Grup. Des de les primeres parets bastint-se enmig d'uns espais encara dedicats totalment a l'agricultura, fins a la consecució dels carrers asfaltats o l'enllumenat elèctric. Dels dipòsits de la Campsa al parc de la Comtessa Ermessenda, de la delegación provincial de Sindicatos al Centre Cívic Sant Narcís, de les vies de la Renfe al Parc Central, de la pista poliesportiva a les instal·lacions del GEIEG o al veí pavelló de Santa Eugènia. Moltes transformacions però només uns únics protagonistes: les veïnes i els veïns del barri que sempre han lluitat per tal que mantingués la seva identitat.

I juntament amb les fotografies el text de Manel Serra. Emotives i precises, nostàlgiques i carregades d'informació, les paraules de Manel Serra ens apropen al que era la vida del barri. Els seus records són els records de la majoria de tots aquells que passaren els anys de la seva infantesa i la seva adolescència a Sant Narcís. Un passat que tot i ser molt recent se'ns presenta hores d'ara com a molt llunyà atesos els extraordinaris canvis socials, econòmics, urbanístics, culturals que, de la mateixa manera que en el conjunt de la ciutat i del país, també s'han produït al Grup.

Han estat, doncs, cinquanta anys plens d'il·lusions, d'esperances, d'idees i també, sens dubte, de tristeses, de moments amargs, de comiats. Cinquanta anys de projectes personals, familiars i col·lectius. Cinquanta anys de la vida d'un barri. Cinquanta anys, en definitiva, de la vida de Girona.

Per molts anys!

Anna Pagans i Gruartmoner

Alcaldessa de Girona