ESTUDI-DIAGNÒSTIC SOBRE LA COL·LECCIÓ DE FOTOGRAFIA JOAN BASSEDA DEL CENTRE DE RECERCA I DIFUSIÓ DE LA IMATGE.

Estudi realitzat per Josep Pérez Pena. Correspon al diagnòstic que s'elaborà en el moment de l'ingrés del fons, posterior a la instal·lació i que marcà les pautes de la intervenció de restauració.

Les dades d'aquest informe es desprenen de l'estudi realitzat a les instal·lacions del CRDI , consistent en el recull de dades sobre els artefactes que formen part de la col·lecció Basseda. Els detalls sobre cada objecte es mostren apart en documents que recullen característiques de cada exemplar i alhora contenen el tractament de conservació-restauració individualitzat que s'ha realitzat per a cada artefacte.

El que apareix individualitzat als citats documents es presenta aquí de forma conjunta per tal de donar una idea sobre l'estat global del fons.

L'estudi se centra en l'estat de conservació del fons, tot i que es recullen a l'efecte dades que tenen a veure amb característiques estètiques dels objectes que poden auxiliar en la descripció i datació dels mateixos. S'han obviat tasques com la datació o l'origen geogràfic fora d'aquells casos en què es podien deduir fàcilment.

Quantificació

La col·lecció la formen 37 objectes que contenen 87 imatges.
Daguerreotips, 24 objectes. Un conté dos daguerreotips. Total: 25 imatges. Una és estereoscòpica.
Ambrotips, 11 objectes. Total: 11 imatges.
Ferrotips: 2 objectes. Un és un àlbum de gemmes ferrotípiques que conté 50 imatges. Total: 51 imatges.

Origen

L'ingrés al CRDI es va produir a partir de l'adquisició del fons a un particular, Joan Basseda Casas, el març de 2001.

Condicions de conservació

El fons es conserva al dipòsit del CRDI en unes condicions ambientals de 18ºC i 45% H.R. Els objectes es troben ubicats en capses Patrimoine Canson de mides 36x27x8 cm., dividides en 3 pisos cadascuna, amb compartiments confegits amb cartró de conservació i paper PAT i nínxols d'escuma de polietilè d'alta densitat.

Estat de conservació

En parlar de l'estat de conservació del fons cal diferenciar l'estat prou natural de deteriorament d'uns artefactes que han viscut més d'un segle i mig de condicions de tracte i sorts diverses d'aquells altres deterioraments que destaquen per la seva excepcionalitat, per la urgència en el tractament que plantegen o perquè donen notícia d'un seguit de tractaments estranys.

Contenidors (capses daguerrianes, marcs)

La generalitat del fons presenta un estat comú als exemplars d'aquesta edat i mena. Així, trobem capses daguerrianes en bon estat al costat d'altres amb el llom esparracat o molt deteriorat (setze exemplars), amb algunes intervencions anteriors consistents en intents de restauració utilitzant cintes adherides.

Molt poques capses (3) presenten necessitats de reparació a les cobertes (esparracs o pèrdues de revestiment, inicis de pèrdua d'adherència de les parts que formen l'estructura interior).

Alguns dels marcs (presentació europea, sense capsa) presenten dorsos força deteriorats, i resulta difícil, per la seva construcció, determinar l'estat de les parts interiors no visibles, pel que s'haurà d'estudiar la possibilitat de procedir a desmuntar-los per a comprovar-ne les condicions (això afecta a vuit objectes).

Es detecta un grau de brutícia més o menys normal, excepte en cinc casos en què s'haurà d'aspirar l'interior dels nínxols. A la única union case del conjunt se li pot practicar una neteja superficial externa.

Vidres

S'ha generalitzat la recomanació de netejar els vidres aprofitant el desmuntatge que planteja la resta d'intervencions (trenta-sis en total) (un dels vidres planteja possibles necessitats de substitució, que s'estudiarien quan es pugui desmuntar).

Espaiadors i preservadors

Aquests elements metàl·lics presenten en un número molt minso de casos (3) petits inicis de corrossió, en concret punts i nuclis germinals de sulfuració. Es pot procedir a la seva neteja puntual i superficial.

Les petites distorsions dimensionals que en ocasions presenten poden corregir-se amb prou facilitat aprofitant la resta de treballs que aquí es proposen. El mateix es pot fer pel que fa a la possible neteja superficial per tal d'el·liminar les concreccions de brutícia en les parts decorades amb motllures dels preservadors.

Plaques

Les plaques corresponents als tres procediments fotogràfics que mostra el fons conténen en conjunt un ampli repertori de petits deterioraments, però afortunadament aquests no afecten de manera alarmant ni concentrada a cap exemplar, llevat d'una petita àrea d'una de les gemmes ferrotípiques on l'aflorament corrossiu del suport malmena l'emulsió.

Podem observar, com ja dic, de manera puntual, dipòsits, brutícia (en grau més que acceptable), algunes taques de petit tamany amb una molt diversa variació morfològica (punts, punt nodul·lats), oxidació incipient, en alguns casos un tant desenvolupada (veure apartat dedicat al re-segellat dels daguerrotips), petites ratllades (algunes associades al moviment dels espaiadors) i força casos d'intervenció de l'autor (acoloriment manual ).

Etiquetes adhesives

El fons presenta un petit nombre d'etiquetes autoadhesives modernes adherides a parts diverses (vidres, coixins interiors, cobertes exteriors) de diferents artefactes. Es proposa la solució de retirar-les i el·liminar-ne els dipòsits resultants, i guardar-les de forma relacionada amb els objectes on es trobaven.

Daguerrotips a re-segellar

La intervenció més urgent és la que planteja la presència d'un grup nombrós (16 dels 25) de daguerrotips sense segell o amb segell que presenta greus deficiències (pèrdua d'adherència, escletxes). El bon estat del segell és una de les garanties fonamentals per tal de prevenir l'entrada d'aire al paquet daguerrià i així evitar la seva oxidació. En alguns dels artefactes es detecten principis d'anells d'oxidació, en diferents graus d'evolució, que caldria deturar.

Un fet força extrany que afecta a la majoria d'aquest grup de daguerrotips és que enlloc de mostrar deterioraments en el segell senzillament presenten absència de segell, i encara en alguns casos les parts del paquet daguerrià es troben desordenades. Això fa pensar en que la col·lecció ha patit intervencions de desmuntatge, arriscades i gratuïtes sobretot pel que fa a l'estat en què es va decidir deixar els artefactes després de realitzar-les, i també podrien haver donat lloc a canvis d'elements procedents de paquets diferents.

Aspectes relacionats amb la restauració dels daguerrotips

En el cas d'un fons com aquest, amb algunes plaques daguerrotípiques afectades per l'oxidació, es podrien plantejar interrogants sobre possibles operacions de neteja.

Actualment es duen a terme investigacions en diversos mètodes de neteja:

Plasma: es troba en desenvolupament. Presenta el problema d'aparició de pàtines lletoses a la placa. Es treballa progressivament en la seva eliminació.

Làser: en desenvolupament.

Ultrasons: ha produït certs èxits però no és recomanable en el cas de plaques il·luminades (acolorides a mà), que és el cas de la majoria d'aquesta col·lecció.

Electrocatàlisi: ha mostrat resultats espectaculars però no existeix una certificació segura dels resultats a llarg termini, la qual cosa es troba encara en desenvolupament.

A part d'aquestes recerques, el mètode de neteja a la tiourea que desgraciadament en alguns casos s'havia recomanat i practicat als anys 1970 es troba especialment contraindicat. Durant l'estudi diagnòstic ha aparegut la sospita de que alguns dels daguerrotips d'aquest fons haguèssin patit aquesta mena d'operació, perquè resulta sorprenent el bon estat que presenta la imatge en molts dels artefactes que, en trobar-se mancats de segell, podrien presentar un deteriorament oxidatiu acusat. No s'han detectat, però, rastres clars que puguin fer certificable aquella possibilitat.

Donat aquest estat de coses, i donat el principi deontològic d'intervenció mínima, proposo tant sols un simple re-segellat. Això protegirà les plaques i permetrà que puguin romandre sense empitjorar el seu estat fins a futures, si es fèssin possibles, actuacions que el futur pugui proveïr.

Restauració òptica i millora ambrotips

Els ambrotips amb fons (dors) amb petits deterioraments (tres en total) poden millorar-se de manera molt senzilla afegint un nou fons negre que els restauiri òpticament.

Àlbum de gemmes ferrotípiques

L'àlbum de gemmes ferrotípiques conté 50 exemplars. Presenta un sistema de planes de paper amb finestres condemnades, per la qual cosa resulta molt complicat extreure els exemplars per a comprovar-ne l'estat (fora bo poder observar els dorsos a la recerca de principis d'oxidació de la planxa de suport). En algun dels exemplars amb dors visible s'ha detectat aquest deteriorament i una de les gemmes, força malmesa,el mostra ja a la part anterior. La resta de l'àlbum presenta diversos graus de deteriorament, moltes plaques en un grau assumible dins la normalitat, i molt poques amb danys més greus (inicis de corrossió, perforacions en haver estat clavades anteriorment).

Resum de quantificació

Resum sumari de les intervencions de conservació efectuades per Josep Pérez

L'article sobre la intervenció de restauració realitzada per Josep Pérez es pot consultar al web del CRDI: Article restauració