Cronofotografia sobre placa fixa | Cronofotografia sobre pel·lícula mòbil | Teatre òptic | Aristotip al col·lodió | Platinotip | Mitja tinta | Aristotip a la gelatina | Gelatina DOP | Discos de gramòfon
El teatre òptic va ser un dispositiu de tipus òptic pensat per projectar un espectacle de dibuixos animats. Charles-Émile Reynaud, inventor del praxinoscopi, va idear també d'aquest enginy l'any 1888. Però, no va ser fins quatre anys després, quan es va fer la primera representació d'imatges en públic, un espectacle anomenat Pantomimes Lumineuses. Aquesta representació va tenir lloc al Museu Grévin de París (...) Viquièdia
El col·lodió humit és un procediment fotogràfic usat comunament fins a finals del s. XIX. Es considera que la tècnica va ser inventada gairebé simultàniament per Frederick Scott Archer i Gustave Le Gray al voltant de l'any 1850. Aquest tipus de fotografia es popularitzà durant prop de 40 anys, i molts fotògrafs i pioners en van millorar el procés. (...) Viquièdia
Els semitons (Halftone) són una tècnica reprogràfica que simula imatges amb tons continus a través de l’ús de punts, variant tant la mida com l’espaiat, generant així un efecte com de degradat. “Semitò” també es pot utilitzar per fer referència específicament a la imatge que es produeix amb aquest procés. (...) Viquipèdia
El procés de gelatina d'argent és una procés fotogràfic utilitzat per la fabricació de pel·lícules i impressions. Aquest consisteix en una emulsió feta a base de nitrat d'argent i gelatina abocada sobre un suport com el vidre, una pel·lícula o un paper. Aquests materials sensibles a la llum, es mantenen estables sota condicions normals de manteniment i permeten ser exposats i processats diverses vegades al llarg d'uns quants anys després de la seva fabricació. Aquest procés neix com a solució al procés a base de col·lodió humit vigent i predominant al llarg del 1850 fins al 1880. (...) Viquipèdia
El gramòfon és un aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc. Va ser el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf que gravava sobre cilindre. Així mateix va ser el dispositiu més comú per reproduir so gravat des de 1888 fins a la fi de la dècada del anys 1980. Va ser patentat l'any 1888 per Emile Berliner. (...) Viquipèdia
