Quins documents conté?El fons està constituït majoritàriament per documents textuals, però també conté fotografies i retalls de premsa. Es tracta predominantment de correspondència entre Josep Dalmau i Rafel i els artistes amb qui treballà i dels catàlegs i invitacions de les exposicions realitzades a les Galeries Dalmau. En menor mesura també hi ha documentació de gestió de les galeries. També aplega alguns retalls de premsa, escrits referits a les Galeries Dalmau i crítiques a algunes de les exposicions celebrades, així com un dossier elaborat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb motiu de l’organització d’una exposició sobre les Galeries Dalmau l’any 1969. Finalment, hi ha algunes fotografies i reproduccions de documents o obres d’art. La llengua predominant és el castellà, tot i que també hi ha documents en català o francès. De quan daten?Predomina la documentació dels anys 1906 a 1930, període de funcionament de les galeries. També podem trobar algun document datat entre 1887 i 2013, derivats d’altres activitats de Josep Dalmau. La documentació posterior a 1937 deriva bàsicament de la tasca de gestió de l’arxiu duta a terme per Maite Bermejo abans del seu ingrés a l’Ajuntament de Girona. Quina és la seva rellevància?La documentació de les Galeries Dalmau constitueix un testimoni imprescindible per entendre el context artístic barceloní, però també mundial, de les primeres dècades del segle XX. D’una banda, entre els corresponsals més remarcables de Josep Dalmau hi ha Pablo Picasso, Joan Miró o Salvador Dalí, però també altres artistes cabdals com el dadaista Francis Picabia i altres noms destacats del cubisme a nivell internacional com Juan Gris o Albert Gleizes. De l’altra, els catàlegs de les exposicions celebrades evidencien el paper clau de les Galeries Dalmau a l’hora d’introduir i difondre a Catalunya els nous corrents artístics i per promoure a l’exterior l’obra d’artistes catalans que assoliren renom internacional. | ||
