Durant aquell estiu Pascual també devia aprofitar per enllestir el seu article, sobre l’aigua de Font de la Pólvora, a Vila-roja, que va sortir publicat poc després per la impremta de Pacià Torres, amb el títol de Agua de Vila-roja, Font de la Pólvora: análisis cualitativo y cuantitativo i del qual José Casares y Gil n’era coautor. El 26 de juliol el seu amic Josep M. Roca devia haver llegit un esborrany del text i el felicitava, el 6 de setembre era un col·lega de Portbou qui li agraïa la tramesa del treball.

Al setembre Pascual va reprendre l’activitat mèdica, especialment com a metge forense: va ser  requerit diverses vegades i per diversos jutjats per tal que examinés i informés sobre acusats o víctimes de delictes o accidents. Molts d’aquestes actuacions anaven encaminades a analitzar l’estat de salut mental de persones acusades i recluses a la presó o al Psiquiàtric de Salt i determinar el grau de responsabilitat en les infraccions comeses. Per altra banda, també havia  d’informar de les lesions i l’evolució d’algunes persones ingressades a l’Hospital. I el 7 d’octubre el jutge de primera instància de Girona el va fer anar a Bescanó a practicar una autòpsia.

Josep Pascual en aquesta època també treballava en els seus estudis sobre història de la medicina i percebem també el seu interès a compendiar els treballs sobre medicina publicats en el seu àmbit geogràfic més proper, que el va portar a projectar més endavant l’Index Medicus Hispanus. L’any 1902 l’observem interessat en la recopilació de dades per a crear una bibliografia mèdica de comarques gironines: recollia informacions de diferents corresponsals sobre la vida de metges gironins i llurs escrits i fins i tot va demanar una Bibliografia Medica Italica. De ben segur que ser president del Col·legi de Metges de Girona li devia facilitar els contactes, els encàrrecs de col·laboracions en revistes especialitzades o la invitació a congressos internacionals de medicina.

Durant la tardor també es reprenia el curs acadèmic. Tot i que semblaria que la qüestió no l’afectava, durant el mes d’octubre va rebre diferents cartes dels seus amics de Puigcerdà, especialment de Jaume Martí i Autet, que li encarregaven la compra i tramesa dels llibres de text que necessitaven els seus fills estudiants.

En una carta Martí li deia: sírvase usted encargar al señor Franquet que tan pronto como los tenga los mande [els llibres] a Jacinto, i a mi la Aritmética para Francisco; a la primera ocasión le enviaré todo lo que le debo”. Des de Puigcerdà, per la seva banda, aprofitaven per enviar-li peres, naps i patates i així omplir-li el rebost cara a l’hivern.