L’activitat professional de Josep Pascual es reduïa a l’estiu. Tothom, qui més qui menys, es prenia algun descans o aprofitava per fer viatges i excursions. La seva mare, Paula Prats, s’instal·là a casa la seva neboda Margarita Deutaner, a Blanes. Els primers dies del mes d’agost Margarita anava enviant periòdicament missives al seu cosí per informar-lo de com estava la mare i el que feien durant el dia: si havien anat a missa de set, si havien baixat a la platja, si havien pres un bany de mar, en el cas de Margarita, o si havien begut una mica d’aigua de mar en el cas la mare.

Pascual, però, aprofitava l’estiu per centrar-se en els interessos envers el patrimoni històric: aquell any 1902 preparava una excursió al castell de Requesens, a l’Alt Empordà, motiu pel qual volia saber com arribar-hi. Tant Rosa Cardoner com l’amic Figueras, des de la Jonquera, l’informaren que de la Jonqueraa Requesens hi havia entre dues hores i mitja i tres hores de caminada; també li indicaven que “lo de las cabalgaduraas ya es un poco más difícil por carecer de ellas nuestra población”.

També preguntava pel patrimoni històric de la Cerdanya: el 19 d’agost va rebre carta de Badosa, des de Perpinyà, que li responia les seves preguntes sobre els mapes existents de la comarca “comme la dite partie est entierement comprise en Andorre, et dans la Cerdagne espagnole, l’état Major n’en a pas relevé le plan. (...) Quant au livre la Cerdagne espagnole par Salses je me le suis dejà procuré et vous le remetrez dans mon prochain voyage”. En aquella època devia estar planejant un viatge, si no a la Cerdanya, almenys al Rosselló, al Canigó: el 29 d’agost, la seva cosina Carme Deutaner, des de Perpinyà, li diu que està assabentada de la seva propera excursió, projectada per a principis de setembre i s’ofereix a acollir la seva mare uns dies. El 9 de juliol el seu amic Miquel Formosa, d’Hostalric, ja li anunciava que estava buscant “substitut a fi de formar part de la excursió al Canigó.”

Però per les cartes que rep també coneixem les preocupacions que podien afectar els viatjants durant l’estiu: el juliol una clienta li pregunta si “le sería a usted posible enterarse con seguridad de si en Camprodon hay alguna enfermedad contagiosa de niños, pues (...) van el sábado dia 2 a pasar el mes de agosto”. Ell ho va preguntar al seu amic i col·lega Joan Sau, metge de Camprodon, que li va respondre que “hemos tenido la coqueluche [tos ferina] esta primavera pero (...) está ya concluido o por lo menos yo no visito ninguna criatura con dicha enfermedad, ninguna otra enfermedad existe (...) des de hace mucho tiempo que sea contagiosa (...) y como médico creo sin ningún cuidado pueden venir sus clientes”.