Josep Pascual era, a més, metge civil dela Comissió Mixtade Reclutament; aquest càrrec comportava fer els exàmens mèdics als mossos que podien formar part de la lleva anual i declarar inútils al servei militar aquells que patissin alguna malaltia o afecció greu i, per tant ser-ne eximits. 

El servei militar era obligatori a l’època. Algunes famílies intentaven i aconseguien evitar-lo mitjançant el desemborsament de certa quantitat de diners per pagar els voluntaris que havien de substituir els seus fills. En altres casos es justificaven malalties o impediments físics que eren avaluats per una comissió de metges. Ja al febrer Pascual rebia carta d’un col·lega de Blanes que li demanava que examinés un mosso i valorés si podia o no ser declarat inútil, atès que segons ell la llei no quedava prou clara, ja que “no entiendo esta gerigonza y desearía saber tu opinión a fin de que no haya contradicción de opiniones”. Un altre col·lega, Guillem Vilar, de Figueres, li comenta els seus dubtes sobre un mosso que pateix “una neuritis óptica (...), por ser un caso de diagnóstico algo dificultoso o ser la consigna del gobierno el reclutar bueno, mediano o tal vez hasta lo malo, desearía lo examinara con detención y juzgara con arreglo a su leal saber y entender”.

En els oficis que rep Pascual de part de la Comissióper a examinar els mossos s’especificava: “habiendo sido declarado pendiente de observación el mozo (...) por los motivos que al margen se expressan; la comisión mixta lo comunica a usted como facultativo nombrado para la comprobación de las inutilidades físicas para que practique la observación en el Hospital Provincial”. Al llarg del mes d’abril Pascual va visitar diferents nois: van ser declarats inútils els que patien epilèpsia, atàxia, tremolors nervioses degudes a una atrofia muscular progressiva o, seguint l’informe, per “imbecilidad.” 

També amics o gent propera, com Fèlix Badosa, afincat a Perpinyà, li demanava ajut per recuperar la fiança que havia dipositat atès “mi hijo ha quedado libre del servicio activo, su número no habiendo llegado”. Altres li demanaven que, ja declarats inútils, els eximís d’anar durant tres anys consecutius a fer-se examinar a Girona.