Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Riuró Llapart, Francesc
Girona, 1910-2008. Delineant, arqueòleg i artista. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Girona (1920-1928) i es guanyà la vida com a delineant. Treballà amb l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1928-35), el qual el posà en contacte amb l'arqueologia a través de treballs de prospecció i restauració a la ciutat de Girona, com ara els dels Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants i les muralles. Els treballs els realitzà en col·laboració amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Carles de Palol i altres, que el portaren a descobriments com els oppida ibèrics de Quart (1932). Fou cofundador i membre actiu de la secció arqueològica del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG). A l'inici de la Guerra Civil formà part de la Comissió per a la Defensa del Patrimoni Artístic i Arqueològic. El 1936 Pere Bosch Gimpera el nomenà delegat a Girona del Servei d'Excavacions i Museus de la Generalitat i conservador del Museu d'Arqueologia de Girona. El 1937 s'incorporà a l'exèrcit amb destinació a Roses, on aprofità per excavar la Ciutadella. Després de la Guerra Civil fou marginat dels càrrecs de responsabilitat sobre el patrimoni. Tanmateix, va seguir treballant com a delineant a la Comandància d'Enginyers de Barcelona. El 1942 accedí a una plaça de funcionari com a delineant i topògraf al Ministeri d'Obres Públiques. Extraprofessionalment continuà la seva activitat d'arqueòleg col·laborant com a topògraf a Empúries amb Lluís Pericot i Martín Almagro, i al Museu Arqueològic de Girona amb Pere de Palol i Miquel Oliva. També destacà en la protecció de la Ciutadella de Roses de l'especulació urbanística. Aixecà plànols d'Ullastret, el cau de les Goges (Sant Julià de Ramis), la Ciutadella de Roses i altres espais arqueològics. Publicà diversos treballs sobre les seves prospeccions en revistes especialitzades, aplegades i publicades el 2006 per l'Associació Arqueològica de Girona en el Recull de treballs de Francesc Riuró i Llapart.