Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Fons Cercle Artístic de Girona
1947-1977.
Entitat impulsora de bona part de les activitats culturals desenvolupades a Girona durant els anys de la postguerra. Serví de recolzament a diverses entitats d'àmbit cultural i/o catalanista com l'Associació de Música, els Amics de la Sardana o Òmnium Cultural, així com a grups de gent sense estructura organitzativa, interessats en la filatèlia, el cinema o la fotografia. Així mateix, el Círculo també promogué la col·laboració amb altres entitats com la Secció Cultural del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, la Biblioteca Pública de Girona o la Unió Excursionista de Catalunya. Les diferents activitats s'estructuraven a partir de les seccions corresponents: música, literatura, pintura, escultura i arqueologia, i se centraven, bàsicament, a organitzar concerts, festivals, representacions teatrals, cursets, conferències, exposicions, visites i excursions a monuments i qualsevol mena d'acte que contribuís a la formació intel·lectual dels associats. Sobresurten les activitats organitzades per la Secció de Música, que combinà actuacions d'intèrprets locals joves o ja consolidats amb d'altres de reconegut renom com l'Orquestra de Cambra d'Stutgart, l'Orquestra de Cambra de Barcelona, la Simfònica de Madrid, l'Orfeó Català, el violinista Henry Lewkowicz o la soprano Victòria dels Àngels. També cal remarcar la reinstauració dels Jocs Florals de Girona, amb guanyadors tan coneguts com Joan Vinyoli, Carles Fages de Climent o Josep Tharrats. Les activitats organitzades per la Secció Literària culminarien més endavant quan, ja amb nous aires de joventut dins la Junta Directiva, es convocà la primera edició del premi Prudenci Bertrana de novel·la catalana, que també comptà entre els premiats amb escriptors de prestigi com Manuel de Pedrolo o Avel·lí Artís Gener, Tísner. L'entrada, als anys seixanta, de socis més joves, fomentà una actitud més decidida envers la defensa de la cultura catalana i l'organització d'algun acte de caire polític. L'entitat, però, anà perdent la seva vitalitat al mateix temps que el nombre de socis disminuïa, fins a desaparèixer, a principi de la dècada dels setanta.