Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Recursos
Les Illes Marshall
La República de les Illes Marshall (nom oficial) és un estat insular ubicat al centre de l'oceà Pacífic que va obtenir la seva plena sobirania l'any 1986 en independitzar-se dels Estats Units.
El territori de les Illes Marshall comprèn 29 atols de corall (cadascun dels quals format per molts illots) i 5 illes, que es divideixen en dos arxipèlags anomenats Ratak (albada) i Ralik (capvespre). El territori ocupa una extensió aproximada d'un milió de Km2, dels quals l'àrea emergida, formada per 1.152 illes i illots, representa una ínfima part (176 Km2). Els seus veïns més pròxims són els Estats Federats de Micronèsia, a l'oest i la República de Kiribati al sud.
La població és d'uns 68.000 habitants (cens de 2011), la majoria dels quals viuen entre Majuro, la capital, i Ebeye. La cadena Ralik inclou els atols de Ujelang, Enewetak, Bikini, Ujae, Jaluit, Kwajalein, Rongelap, Namu, Ebeye, Ailingalap, Ebon, Wotho, Rongerik, Namorik i Likiep mentre que la cadena Ratak inclou els atols de Taongi, Bikar, Mejit, Likiep, Wotje, Erikub, Enetewak, Maloelap, Aur, i Majuro.
Aquestes illes gairebé no emergeixen més que uns pocs metres del nivell del mar (8 m l'altura màxima) per la qual cosa és una de les zones del món més amenaçades per l'escalfament global ja que un petit augment del nivell del mar suposaria la inundació de la major part del territori.
Els idiomes oficials són el marshallès i l'anglès.
Història
Poc se sap de la prehistòria de les Illes Marshall però es creu que foren colonitzades per micronesis en successives onades migratòries. El primer europeu a trepitjar les illes Marshall fou el navegant espanyol Alonso de Salazar en el segle XVI, però l'intercanvi amb les illes va ser mínim fins a finals del segle XVIII, quan van desembarcar els anglesos capitanejats per John Marshall (que donaria nom a les illes) i Thomas Gilbert. A mitjans del segle XIX els alemanys varen establir una base comercial permanent i les Marshall van ser declarades protectorat alemany l'any 1885, tot i que el govern de les illes continuava a càrrec dels Iroji (caps tribals). El 1914, amb l'esclat d la Primera Guerra Mundial, els japonesos van assumir el control militar dels principals atols. Durant la Segona Guerra Mundial van tenir lloc a les Marshall importants batalles i un cop acabada la guerra, els Estats Units, com a bàndol vencedor, es va fer càrrec de la seva administració. L'any 1947, els Estats Units va arribar a un acord amb el Consell de Seguretat de l'ONU per administrar les Illes Marshall com a Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic.
Entre 1946 i 1958 varen tenir lloc 67 proves nuclears en alguns atols convertint-se en el lloc del món més contaminat per radiació segons la Comissió de l'Energia Atòmica. El 1979 els Estats Units varen reconèixer la Constitució i el govern de la República de les Illes Marshall. El 1986 va entrar en vigor el Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units que concedia a la República de les Illes Marshall la seva sobirania. El procediment de la independència es va acabar formalment en el dret internacional el 1990, quan l'ONU va donar per finalitzada oficialment la condició de tutela. Des de llavors, la principal font d'ingressos de l'economia marshallesa són les subvencions que atorga el govern dels Estats Units per diferents conceptes.