L’Ajuntament de Girona difon l'origen de la “mitja llegua” al web de l'Arxiu Municipal

DIJOUS 13 DE FEBRER DE 2025

Es compleixen 580 anys de l'atorgament del privilegi.

L’Ajuntament de Girona, a través de l’Arxiu Municipal de Girona, ha publicat al web informació sobre l’origen del privilegi de la “mitja llegua”, avui que es compleixen 580 anys de la primera delimitació del terme de la ciutat de Girona. L’espai de consulta busca contextualitzar el significat d’aquest benefici i, al mateix temps, posar en valor un episodi clau de la seva història i el seu impacte en l’organització econòmica i territorial de la ciutat durant segles.

Des de l’any 1727, catorze fites de pedra col·locades en els principals camins que passaven per la ciutat de Girona delimitaven el seu terme. És a dir, el territori on el govern municipal de Girona exercia el control i sobre el qual recaptava impostos. Aquestes fites eren l’element visual d’uns límits territorials ja definits l’any 1445.

Va ser llavors, el 13 de febrer de 1445, quan la reina Maria atorgà el “Privilegi que mige leuga entorn la Ciutat no·s puixen tenir tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi”. Amb aquest privilegi, la reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, el Magnànim, prohibia vendre certs productes en un radi de mitja llegua a comptar des de les muralles de la ciutat. L’objectiu era evitar el frau fiscal i garantir el control dels impostos municipals de Girona sobre la venda de queviures.

El privilegi va ser confirmat diverses vegades al llarg dels segles, primer per la mateixa reina Maria el 1451 i, posteriorment, pel rei Ferran II el 1510 i per la reina Germana de Foix el 1512, que va precisar els límits territorials d’aquesta restricció. Tot i el respecte generalitzat a la norma durant els segles XVI i XVII, les tensions amb els pobles veïns es van accentuar després de la Guerra de Successió, fet que va portar a la seva ratificació el 1726 amb el “Nou Establiment”. Aquest decret obligava la col·locació de catorze fites de pedra marcant els límits de la mitja llegua, algunes de les quals encara es conserven avui dia, com la que es troba ubicada a la placeta de l’Institut Vell.

Precisament aquesta fita, davant de l’Arxiu Municipal, prové d’un punt del camí que va de Girona al veïnat de les Cases Noves, a Sant Gregori. Pel que sembla, la delimitació de la mitja llegua podria haver donat lloc a la creació del veïnat. És a dir, que si no es podia vendre dins del districte, es venia just als seus límits.

Aquest monopoli es va mantenir fins al segle XIX, quan dues reials ordres de 1816 i 1836 van posar fi a les restriccions municipals sobre la venda de queviures, eliminant així la vigència del privilegi. No obstant això, el territori de la ciutat de Girona no es va alterar fins a les annexions dels anys seixanta i setanta del segle XX.

Els documents històrics que en fan referència es conserven a l’Arxiu Municipal de Girona i ara es poden consultar en línia. Inclouen el privilegi original, còpies en el Llibre Vermell de la ciutat i registres de les deliberacions i cartes rebudes i emeses pels representants municipals que van negociar l’obtenció del privilegi amb la reina Maria.