Barris i indrets

El Mercadal

Barri de Girona situat a la riba esquerra del riu Onyar, de molt antic origen, en un establiment romà només parcialment conegut. El nom de Mercadal apareix documentat per primera vegada el 1007.

L'aspecte d'aquest indret deuria ser el d'una zona molt rica des d'un punt de vista agrícola, amb hortes, fruiters i conreus de tota mena. Almenys des del començament del segle XI (1015) s'esmenta el rec comtal, eix vertebrador de l'activitat "industrial" centrada en els molins del monar reial. L'església de Santa Susanna és coneguda des del 1081.

A partir del segle XIII, el Pont de Pedra i el convent dels Framenors dinamitzaran la urbanització de l'àrea que va rebre, encara, un gran impuls durant la centúria següent.

Podem distingir tres sectors, un més meridional, pròxim a la via barcelonesa i altres camins, abocat sobre el gual del riu Onyar que serà urbanitzat intensament; el sector central, amb el convent dels Framenors, el rec Monar, amb una altíssima concentració de molins fariners, drapers i paperers i l'església de Santa Susanna, amb un notable nivell d'habitatges, i el sector més septentrional, d'hortes i conreus.

El nom de Mercadal ha induït molts historiadors a errors en suposar que en aquest indret s'hi celebrava el mercat més important de la ciutat de Girona a època medieval. Tanmateix, ara estem segurs que si bé el nom pot tenir a veure amb aquesta activitat mercantil, l'activitat que hauria fet néixer el topònim ha de ser molt reculada, potser tardoromana, car és ben segur que en aquest indret no hi hagué cap mercat d'ençà el 1007.