Barris i indretsL'Areny i la Vilanova
Ocupen el sector meridional de la ciutat vella, entre la muntanya de les Pedreres i el riu Onyar. Els dos noms, Areny i Vilanova, corresponen a dues àrees ben diferenciades pel relleu i pel seu procés històric de desenvolupament. L'Areny és la zona baixa formada pels sorrals de l'Onyar fins al Marge Gros, imponent desnivell topogràfic que resseguia l'antiga Via Augusta, de nord a sud, i que marcava la divisòria amb la Vilanova, situada en el pendent de la muntanya. La primera ocupació documentada correspon al nucli de Sant Martí que es localitzava (com avui) no gaire lluny del mur meridional de la ciutat i a prop d'unes pedreres (on ara hi ha les escalinates de Sant Martí i la casa Agullana). Un seguit de camins molt vells comunicaven la Via Augusta i el camí ral que la va substituir amb el portal Rufí, que obria a la plataforma superior de la ciutat d'una manera directa i molt més suau. La urbanització de l'Areny començà cap al 1160 per iniciativa del comte i del bisbe, que dissenyaren una retícula de carrers al voltant d'un mercat que es trobava a prop del sector més septentrional de l'actual Rambla. Tot el conjunt va créixer ràpidament i a començaments del segle XIII ja existia un gran mur de contenció que el protegia, per l'oest, dels aiguats del riu que anava del Cap de l'Areny al burg de Sant Feliu. En canvi, la Vilanova tingué un creixement molt més lent i menys harmònic. S'estructurava al llarg de la Polleria de Sant Martí, actual carrer del Portal Nou, i tenia un caire menys urbà, de cases amb horts, vinyes i arbres fruiters, que encara perdura. Aquestes dues àrees quedaren a l'interior de la muralla bastida durant la segona meitat del segle XIV. |