El Museu d'Història de Girona s'ubica en un element destacat del patrimoni urbà gironí. Va ser casal del call, habitatge d'una família noble, convent de frares caputxins i institut d'ensenyament mitjà, abans de convertir-se en Museu (s.XX). De la seva etapa de convent, en conserva espais emblemàtics com el claustre, el cementiri o la cisterna. El Museu recull, documenta i divulga el patrimoni de la ciutat, a partir d'una selecció d'objectes emblemàtics i d'un discurs que te en compte perspectives inclusives i innovadores.

Entre els elements destacables, exposa un magnífic mosaic romà del s. IV; interessants talles de verges gòtiques; el gran àngel de bronze que coronava el campanar de la catedral barroca; alguns retrats d'heroïnes que van defensar la ciutat durant els setges del Francès; màquines i ginys de la primera industrialització; obres d'art del Modernisme i el Noucentisme, o el despatx de Carles Rahola, que permet explicar la cultura gironina, que va viure un moment esplèndid que va ser estroncat per la barbàrie de la guerra civil espanyola. El Museu també acull la imatgeria popular de Girona.