Los brotes negros és la breu i explícita narració autobiogràfica d’un trastorn d’ansietat perllongat, viscut amb pics i episodis de pèrdua total de domini sobre el propi cos. En el context de “Narcohumanisme” aquesta inflexió en la ‘literatura del símptoma’ posarà l’èmfasi en els usos i efectes de la farmacopea indicada pel dolor psíquic, així com en la cultura mèdica, política i de gènere que es posa en joc quan el pacient es converteix en subjecte experimental de les indústries farmacèutiques

Activitat vinculada a l'exposició "Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals"