Aquest butlletí està dedicat a la difusió del patrimoni cultural jueu. Se'm convida a escriure'n l'editorial, i penso que el millor que puc fer és aportar algunes reflexions personals fruit de l'experiència dels anys que he estat membre del Patronat Call de Girona en la meva condició de regidora de l'Ajuntament. Ser-ho m'ha proporcionat de primera mà informació de la bona feina que s'està fent des del Centre Bonastruc ça Porta i de com hem avançat en la consciència i en la recerca de tot aquest patrimoni cultural jueu que feia segles que estava amagat, clos, ofegat pel pas dels anys, per la indiferència, i també per la misèria cultural i econòmica d'un país, el nostre, al qual li va costar molt refer-se de la guerra del 36, però encara més de l'obscurantisme de la dictadura.

 És indiscutible reconèixer que en els últims 30 anys la complicitat de les institucions i de la iniciativa privada ha fet visible un llegat jueu extraordinari. Però em temo que la recuperació del patrimoni físic no ha assegurat la recuperació i pervivència de la cultura. Passejar pel call és una experiència gratificant per als gironins i per als que ens visiten, és la Girona de postal, la dels llibres, la que té personalitat, la que "Enamora", com bé diu la publicitat institucional, però... estem els gironins enamorats de la nostra història? Tenim consciència que al call, durant més de 600 anys, hi van viure famílies jueves, amb els seus costums, tradicions, sentiments, coneixements? Quan algú passeja per les ruïnes d'Empúries –cosa que faig sovint– té plena consciència de que grecs i romans hi campaven i que nosaltres en som hereus. Tenim el mateix sentiment quan anem pel call? Som capaços de copsar-hi vida passada? Probablement els que llegiu el butlletí del call direu que sí, però els milers de persones que hi passen, què en diuen?

 Les dades que cada any facilita el Patronat sobre els visitants del museu, per exemple, avalen això que em preocupa. Són els jueus d'arreu del món que visiten Girona els que més s'interessen per tot aquest patrimoni. Feta la recuperació del call, ara hem d'aprendre també a reconèixer i sentir la cultura jueva i els seus valors com a propis. Crec que els propers anys, el repte serà com no fer del Call un parc temàtic, però tampoc un decorat.

 L'any que acabem de començar conté el numero màgic segons la tradició jueva, el set, i això em permet acabar amb una citació del llibre "Les set portes del call" de P. Bosch, R. Salip i J. Moreno: "Set, doncs, són les portes secretes de la vida dels homes que volen saber, i aquestes set portes simbòliques diuen que es troben a tots els racons del món on hi ha la petjada d'una cultura i una saviesa tan antiga com ho és la del poble jueu".

 Zoila Riera i Ben
 Regidora de CiU a l'Ajuntament de Girona