L'any 1929, Carles Rahola escrivia el seu llibre Els jueus a Catalunya. En parlar de Girona, deia: "¿Qui és que tingui una pura i desinteressada veneració per les coses del pensament, que no recordi amb tot el respecte els noms d'aquells jueus que conrearen la filosofia en la silenciosa ciutat on nosaltres escrivim aquests mots; que acostumaren llur esguard a la contemplació d'aquest mateix horitzó que nosaltres veiem; que treballaren i lluitaren aquí; (...) que s'hi varen veure a vegades protegits i altres odiats i perseguits?". I afirmava que "Res, o a penes res, no ens parla avui d'ells (...) Nosaltres, però, evoquem, com un moment interessant en la història de la ciutat, aquelles vides dedicades al treball, al comerç, al pensament i a la ciència".
 

 Avui, més enllà de l'evocació nostàlgica, per bé que emocionada i emocionant, de l'insigne escriptor gironí, ja podem parlar d'una recuperació fàctica i d'un treball científic que, a partir de la creació d'una biblioteca especialitzada i sobretot de la investigació en els arxius, dels treballs en l'arqueologia urbana, de l'organització de cicles de conferències, de cursos especialitzats, de congressos i de simposis, ha permès situar la història de la comunitat jueva de Girona en el seu context, i cedir-li una parcel·la important, i merescuda, en la trajectòria humana, social, política i econòmica de la ciutat. Una trajectòria que seria incompleta si no es tingués en compte l'aportació d'aquella comunitat que desplegà una activitat científica i filosòfica tan important que va col·locar Girona en el punt de mira de l'Europa mediterrània del segle XIII, i li atorgà la definició magnífica de "Ciutat Mare d'Israel".
 

 El call és un indret rehabilitat i recuperat, un espai de marcat interès cultural, tant per a la ciutadania de Girona com per a les persones que visiten la ciutat i que hi descobreixen tot un món fins fa poc ben desconegut. Al Centre Bonastruc ça Porta, el Museu d'Història dels Jueus permet un recorregut per la història i per la memòria d'aquelles i d'aquells que varen ser els nostres avantpassats. I l'Institut d'Estudis Nahmànides, amb espais de consulta i estudi, i sobretot amb propostes de recerca i de formació, fa possible la recuperació d'aquell capítol tan important del nostre passat. Ja no podem dir, recordant Rahola, que "Res no ens parla avui d'ells". Ans al contrari. El treball de recuperació de la història jueva es continua desenvolupant al call de Girona. El simposi celebrat recentment ha permès noves perspectives d'estudi i ha ofert interpretacions i dades molt noves. Actualment, les jueves i els jueus de Girona ja formen part indissociable del passat i del present de la ciutat.
 

 Anna Pagans Gruartmoner
 Alcaldessa de Girona i Presidenta del Patronat Call de Girona