Les relacions entre les cultures del món han de ser finestres obertes per on entren noves formes de viure - Sam Abrams

 L'hospitalitat entén la trobada amb l’altra persona com un esdeveniment, una oportunitat i una festa; mai com un problema - Ryszard Kapuscinski

 

Estem a l’equador de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural. La realitat social canviant als països que formem Europa, el fenomen de la globalització i el desenvolupament de les tecnologies de la comunicació, configuren uns nous escenaris de trobada i diàleg entre cultures.

 El diàleg intercultural, abans que res, és un diàleg amb una intencionalitat: construir col•lectivament, construir conjuntament.

 Els moviments socials migratoris recents ens estan reforçant la urgència de crear models i experiències de diàleg intercultural. Estem construint un món on la diversitat està present en cada cantonada. Ens cal fer aflorar les diversitats de les cultures receptores i sumar-les a les diversitats de les cultures d’arribada. Perquè la diversitat cultural és una riquesa amb criteris de sostenibilitat. La uniformitat cultural és un perill perquè disminueix el pool informatiu que acumula una societat i la fa més vulnerable davant de les incerteses del futur.

 El diàleg intercultural va molt més enllà d’un exercici intel•lectual de compartir taules rodones, exposicions o pàgines d’un llibre. Si no va acompanyat de vivències i experiències que passin pel cor, difícilment crearà un diàleg constructiu, serà tan sols un constructe teòric.

 La interculturalitat ha estat possible al llarg de la història. En diverses èpoques i espais han coexistit i dialogat cultures. En tenim exemples clars en els anys de convivència entre cristians, jueus i musulmans al territori espanyol. L’harmonia no ha estat possible quan una cultura ha volgut imposar-se a les altres. Qui sap si no hauríem de rescatar moments històrics i experiències reeixides que puguin ser exemples per al nostre present.

 Tenim reptes interculturals importants als que hem de donar respostes col•lectives: en l’educació, els espais públics, el món de la cultura, en el treball, la convivència als barris, ... en definitiva, en tots els àmbits ciutadans. Hem de promoure les competències interculturals de tota la ciutadania i crear una xarxes que generin més cohesió social i convivència. Necessitem afrontar una nova cosmovisió ciutadana, que ens integri a uns i altres en una societat plural i diversa.

 La Cooperació i la Solidaritat són dos eixos bàsics que han de guiar les polítiques municipals, que poden generar finestres obertes per a crear espais d’igualtat i cohesió social, on el diàleg intercultural sigui plenament possible.

 

Maria Núria Terés

 Regidora delegada d'Educació i Cooperació de l'Ajuntament de Girona