La inauguració fa poques setmanes de les darreres sales del Museu d’Història dels Jueus completa un procés gradual, llarg, de recuperació de la memòria de la comunitat jueva de Girona. Es tractava de transformar el vell edifici del call en un centre de coneixement i de cultura dedicat al mateix call, a l’aljama i a l’herència religiosa, cultural i social dels jueus entre nosaltres.

 Aquest procés, que ha consistit en la transformació d’Isaac el Cec, el centre recuperat per Josep Tarrés, en un nou centre cultural no sempre ha estat ben entès per la ciutat, que en algun moment va considerar la transformació una pèrdua per a l’oferta lúdica del Barri Vell. Però convé, ara, recordar que es tractava d’una autèntica operació de salvació econòmica, d’integració i recuperació patrimonial, de rehabilitació arquitectònica i de reivindicació cultural.

 Culmina, així, un projecte cultural que encaixa en el discurs més global d’una ciutat que ha volgut fer de la història, del patrimoni i de l’herència cultural un signe d’identitat. Per això va tenir tot el sentit del món definir el Centre Bonastruc ça Porta, que havia d’acollir, com ho fa ara, el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides amb la seva biblioteca especialitzada. Aquest procés gradual ha permès la recuperació de fons, l’adquisició de patrimoni, la recepció de donacions i el fet crucial del conveni amb la Generalitat per establir al Museu el dipòsit de les làpides hebrees de la ciutat, que han esdevingut el nervi central del discurs museogràfic d’un Museu d’una cultura tan espiritual que no ha deixat vestigis materials, excepte els relacionats amb la vida i la mort, i la documentació vinculada a l’activitat econòmica de la comunitat. L’herència doctrinal, espiritual, filosòfica i religiosa ha viatjat amb la diàspora i ha acompanyat el pelegrinatge d’un poble per tot el món. Però en aquest pelegrinatge, Girona és ara una fita i una referència que aconsegueix integrar, en un discurs coherent, la diversitat dels seus patrimonis i de les seves tradicions.

 Comença una etapa de menys arquitectura i de més perseverança i continuïtat. És ara que es pot construir una sòlida política i madura per crear una tradició de coneixement al voltant de l’Institut, de la biblioteca, del Museu i de les col·leccions de cultura judaica que en depenen.

 Celebrem i gaudim aquest pas definitiu de consolidació, valorem positivament i constructivament el que hem assolit i disposem-nos a treballar el futur.

 Joaquim Nadal

 Conseller de Política Territorial i Obres Públiques