Editorial
El cel, les estrelles i els jueus
Joan Miró Ametller
La contribució de la cultura hebrea a l'astronomia no va ser important fins que, ja circumscrita a la component jueva, va inserir-se en el context d'altres cultures. Això no vol dir que els hebreus, en general, i els jueus no fessin observacions astronòmiques ni que no coneguessin l'astrologia. És obvi que permanentment van estar en contacte amb pobles que no només la coneixien sinó que també la practicaven, pobles i gents amb els quals convivien i es relacionaven. Només vol dir que no n'ha quedat més constància que unes referències en el conjunt de textos sagrats, històrics, literaris i normatius que podem anomenar oficials. Per contradir la negació amb què comença aquest escrit, jo mateix podria especular agosaradament tot basant-me en els textos citats, en les referències que es troben als llibres de la Bíblia, en el que podem suposar que va passar a Babilònia durant l'exili i, si accepto que els orígens llegendaris recullen tradicions orals que tenien algun fonament real o reflecteixen almenys una voluntat de connexió cultural, fins i tot es pot recordar que els avantpassats d'Abraham residien a Ur de Caldea, territori on l'observació del cel nocturn i les formulacions astrològiques eren políticament significatives.
L'absència de referències als astres com a missatgers de les voluntats dels déus o a la seva influència sobre els destins humans en els textos bíblics és fàcil atribuir-la a les característiques de la religió jueva i al caràcter que es va voler donar a la divinitat, única i il·limitada. És probable, tanmateix, que en àmbits populars les coses fossin diferents, tot i que devien ser sobretot divinitats agrícoles, més terrestres que celestes, les preferides. No obstant això, el rebuig de la religió oficial a l'astrologia, simbolitzat per la condemna a les consultes d'endevins i bruixes, podia salvar-se si es feia una interpretació flexible de la comunicació entre la deïtat i els humans –com es va fer uns segles més tard– o simplement es consideren els aspectes més materialistes de les observacions de l'astrologia, que no requereixen recórrer a influències espirituals. Cal remarcar, també, que inicialment l'astrologia estava reservada a temes d'estat i es limitava a les qüestions que afectaven el monarca, identificat amb l'estat.
Va ser en el temps de les influències hel·lenístiques, quan les classes altes fins i tot adopten noms grecs, quan grups de població jueva viuen amb la dispersió del poble jueu i amb la diàspora que es troben astròlegs de religió jueva, per exemple, a Alexandria. L'existència d'astròlegs jueus encara és més important quan els àrabs, amb la seva expansió, contribueixen a la creació i a la difusió de la cultura i a recuperar la cultura clàssica. I és precisament a Espanya com a entitat geogràfica on la història de les tres cultures conflueix, on es troben astròlegs jueus que defensen la correcció religiosa de l'astrologia o la critiquen, la practiquen al servei del poder polític i ens deixen escrits que donen constància dels seus coneixements. Són autors com Maimònides, Abraham ibn Ezra o Moisès Sefardí (Pedro Alfonso), que va estar al servei del rei d'Aragó, Alfons el Batallador, o Jacob ben David Bonjorn.
L'origen gironí de Jacob ben David Bonjorn és part de la glòria del nostre Call. Llavors també miraven el cel per saber-ne més.
© 2024 Patronat Call de Girona | Contacte