Parlem de...

'Llum i estrelles al Call': Jacob ben David Bonjorn, el jueu que llegia els astres

Josep Chabàs, Universitat Pompeu Fabra

Jacob ben David Bonjorn (també anomenat Jacob Po'el i Jacob ben David ben Yomtob) és un referent de l'astronomia matemàtica del segle XIV. És l'autor d'unes taules astronòmiques calculades per a la latitud de Perpinyà que comencen l'any 1361. Aquestes taules, que gaudiren d'una gran difusió, van normalment acompanyades d'uns cànons, és a dir, un text on s'indica la forma com han d'utilitzar-se, però que no explica com van ser construïdes.
Hi ha constància manuscrita que Bonjorn treballà a la cort del rei Pere el Cerimoniós (1319 - 1387), durant el regnat del qual, i amb el seu impuls, es desenvolupà una considerable activitat astronòmica a la Corona d'Aragó. Aquest interès tingué continuïtat a la mort del rei Pere, durant el regnat dels seus fills, Joan I el Caçador (m. 1395) i Martí l'Humà (m. 1410), tot i que amb un caràcter més astrològic.

Les taules de Bonjorn s'ocupen d'un dels problemes més complexos de l'astronomia del seu temps, el càlcul dels instants de les sizígies vertaderes, és a dir, les conjuncions i oposicions de la Lluna i el Sol. Les taules donen un llistat de totes les sizígies del període 1361-1391 i permeten al mateix temps de conèixer les circumstàncies dels eclipsis, tant lunars com solars, d'aquell període. Es basen en un cicle que inclou uns 11.325 dies (una mica més de 31 anys) i una durada del mes sinòdic diversa de l'habitualment emprada pels astrònoms anteriors. Així mateix, Bonjorn incorporà un mecanisme de càlcul que permet estendre l'ús de les taules més enllà del 1391. En conjunt, les taules omplen unes 50 pàgines manuscrites plenes de números, mentre que els cànons ocupen una dotzena de pàgines. Les taules de Bonjorn constitueixen també un bon exemple de la transmissió de les idees astronòmiques a l'edat mitjana. Entre els escassos noms d'autors esmentats en els cànons figuren tres savis jueus: el barceloní Abraham bar Hiyya (1065 - ca. 1136), el cordovès Maimònides (1135 - 1204) i el provençal Levi ben Gerson (1288 - 1344). Aquest és l'autor d'unes altres taules astronòmiques basades en les seves pròpies observacions i contingudes en la seva obra Milhamot Adonai. Les taules de Levi ben Gerson servirien de base a Bonjorn per a l'elaboració de les seves pròpies taules. L'astronomia de Bonjorn s'inscriu, doncs, en la tradició astronòmica jueva d'origen catalanoprovençal.

L'obra de Bonjorn, escrita originalment en hebreu, va tenir una àmplia difusió en altres llengües (català, llatí i grec) i es perllongà en dues obres d'autors de la segona meitat del segle XV. Per una banda, el jueu de Salamanca Abraham Zacut (1452 - 1515), l'astrònom més destacat de la península Ibèrica abans de l'expulsió dels jueus el 1492 i autor del Ha-Hibbur ha-gadol; d'altra banda, el barceloní Bernat de Granollachs (fl. 1440 - 1487), autor del Lunari, un llibre que fou un best-seller a la seva època i del qual es coneixen 37 edicions incunables.

Josep Chabàs va impartir una conferència molt interessant, entorn d'aquesta personalitat de la ciència catalana medieval, a l'Institut d'Estudis Nahmànides, el passat 11 de novembre de 2009.