Estem abocats a un temps de menyspreu, de desafecció impúdica, d’abandonament del pensament, de les idees, de la bellesa, de les coses? Aquesta reflexió se’ns va plantejar en trobar de manera reiterada diverses pintures abandonades a la brossa en diferents indrets de la geografia. Aquest fet, anecdòtic i intranscendent, però molt simptomàtic d’un temps malalt, va propiciar el projecte d’aquesta exposició. La mostra que teniu al davant és una selecció que abraça gairebé una dècada de pintura abandonada i sortosament rescatada de la desídia i l’oblit. Aquesta no té altra pretensió que donar visibilitat i presència de l’acte creatiu, i alhora convidar-vos a la reflexió que aquest gest oprobiós de desafecte denota. Una obra plàstica és una finestra lluminosa oberta al món, una manera individual i particular de mirar i, com a tal, valuosa. Darrere una pintura, per modesta i maldestra que ens pugui semblar, porta implícita un sentiment, un pensament i un temps. De fet, és un oferiment generós, una ofrena que el creador regala a qui vol mirar, a qui desitja sentir.
Qualsevol acte de creació, per poc ambiciós que sigui, per fallit que sembli, comporta uns intangibles més importants del que pot semblar a primer cop d’ull. No és qualsevol cosa, és la manifestació d’un impuls vital prenyat d’un pòsit pregon i suggerent. Darrere hi ha un acte suprem d’expressió, de vida en definitiva. Aquest desamor és un greuge a allò que som, és un menyspreu vers a un mateix i als altres.

Comissaris: Luis Rueda i Llorenç Marquès

Inauguració/Presentació el 7 de març a les 19h.

Ho organitza: Centre Cívic Barri Vell