La idea per a Ocells perduts s'originà a principis de 2020, quan Estruch va topar amb una traducció al català de Stray Birds (1916), poemes aforístics de l'escriptor bengalí Rabindranath Tagore, en una llibreria de segona mà de Ciutat de Mèxic. Estruch ha estat investigant al llarg de dos anys la relació entre veu i mímesi, entre la veu i l'entorn multi-espècies. Aquesta recerca s'ha concretat amb el projecte Ocells perduts, que ha tingut diferents moments de visibilitat el 2022: al MACBA va fer Ocells perduts en format aeri, al TBA21 va fer Ocells perduts v67 en un bosc a prop del Guadalquivir, i a l'espai nyamnyam es va endinsar en el boscatge que envolta Mieres.

Estruch busca i troba veus que sonin entremig de les veus dels ocells dels entorns o que ocupin, que volin, l'espai ras de museus i galeries, anant més enllà del llenguatge. La veu agafa cos propi i entoma la pregunta sobre quantes veus som capaces d'allotjar dins nostre. La veu és un tub d'assaig on trobar girs, flexions, textures.

La performance del Bòlit es desenvoluparà a les ribes del riu Ter, però se sortirà del Bòlit_PouRodó.

Finissage de l'exposició "El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta: Una recerca sobre gènere, monstruositats i esdevenir altrx"