Titane és una pel·lícula escrita i dirigida per Julia Ducournau, estrenada el 2021 que va guanyar la Palma d'Or al 74è Festival Internacional de Cinema de Canes.

El film navega entre diversos gèneres cinematogràfics com la ciència-ficció, el drama psicològic o el gore, i conté nombroses referències al cinema de culte, entre les quals destaca Crash, de David Cronenberg, sobre el fetitxisme automobilístic.

Julia Ducorneau s'inspirà en els relats mitològics de Gaia i Urà, que van engendrar els titans, per escenificar un personatge amb una feminitat estereotipada i sexualitzada i per deconstruir-lo.

La pel·lícula va generar molta polèmica en el seu moment per la violència explícita i, en part, per la relació que presenta amb l'abjecte. Segons la filòsofa Júlia Kristeva, allò abjecte es refereix a la reacció humana d'horror i fàstic davant un col·lapse amenaçant del sentit a causa de la pèrdua de distinció entre un subjecte i un objecte o entre l'un mateix i l'altre. Són les reaccions que ens suposen els cadàvers, però també les ferides obertes, les aigües residuals i que ens recorden, segons Kristeva, a la repressió primària, quan, arcaicament, vam separar-nos dels animals o a un altre nivell, de la mare. L'abjecte ens recorda tot allò que pertorba la identitat, el sistema i l'ordre.

Titane ens convida a entrar en aquestes pertorbacions des de la violència, però també des de la vulnerabilitat i l'amor sense condicions d'uns individus que se saben propers en la seva estranyesa i anormalitat.

Activitat paral·lela a l'exposició "El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta: Una recerca sobre gènere, monstruositats i esdevenir altrx"