La computació 3D ha evolucionat històricament amb una tecnologia i una ciència d'arrel patriarcal i colonial. D'aquesta manera, aquesta tècnica s'ha alineat amb el règim econòmic hegemònic i les seves pràctiques d'optimització, normalització, taxonomització, propietat i ordre mundial.

Els llegats del desenvolupament industrial comercial deixen rastre d'aquell imaginari i expliquen les històries d'una viva tensió entre "el probable" i "el possible". La volumetria, es defineix com un conjunt de tècniques de producció de volums mitjançant la mesura de la matèria (somàtica, ambiental); la volumetria digital fa el seguiment, captura, modelatge i escaneig en 3D. El seu valor rau en (re)produir i accentuar amb massa facilitat mons probables, i aquest procés encara s'intensifica més dins la hipercomputació contemporània. 'x, y, z: Volumetric Regimes' consta de tres fotogrames d'una pel·lícula que sempre està en procés.

Aquesta pel·lícula que potser no es farà mai, demana angles desobedients que poden anar més enllà de la rigidesa de les tecno-ecologies de la volumetria digital. És un intent trans*feminista de pensar a partir de l'agència de certs artefactes culturals, amb l'esperança d'ampliar les seves possibilitats més enllà de les maneres de fer i de ser predissenyades.

Activitat paral·lela a l'exposició "El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta: Una recerca sobre gènere, monstruositats i esdevenir altrx"