"Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys" vol recuperar una mirada a la Girona de finals dels vuitanta i dels noranta, posant l’accent en els artistes de l’època i en aquells col·lectius d’activistes que vivien al marge dels circuits oficials.

La Girona de les dues dècades finals del segle XX era una ciutat activa, creadora, que s’obria a Europa i al món, i que aplegava moviments socials, artístics i culturals. Però mentre que de la banda institucional aquesta Girona va ser acceptada i estandarditzada, no va pas ser així pel que fa a l’acció cultural i social que no s’adscrivia als paràmetres oficials, i que fluïa des de les perifèries i des de les accions alternatives i transfrontereres, enteses amb tota l’amplitud del concepte (fronteres físiques, relacionals, mentals, socials, etc.).

L’exposició és una proposta per donar a conèixer aquell “ecosistema cultural propi” al marge del discurs oficial, que vivia a través dels llocs d’oci i dels col·lectius a parts iguals, tots aquells infralocus (sovint bars i discoteques) que la cultura colonitzava sense control ni premeditació.

Ras i curt, aquesta exposició vol mostrar de manera horitzontal la vida cultural dels noranta sense fer ús de les jerarquies habituals, començant per les que distingeixen alta cultura i cultura popular i, encara menys, de les que discriminen diferents modalitats d’activisme (feminisme, LGBTI, pacifisme, ecologisme...) o tot el que s’esdevé de forma espontània, efímera i als marges del circuït oficial. Una manera de fer cultura lliure, sense programa ni subvenció, ni etiquetes que poguessin encotillar-los, que mesclava disciplines artístiques, els espais d’oci i la lluita dels moviments socials.

En coproducció amb el Museu d'Història de Girona