Aquest va ser el primer dels tres grans refugis col·lectius de nova planta que es va començar a construir el mes de febrer de 1938, de tipus cel·lular i forma vagament ovalada, ocupa sota terra quasi el mateix espai físic que el jardí de la superfície. Projectat pel llavors arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús, en total suma 584,67 m² construïts, 357,86 m² dels quals eren útils (passadís i escales inclosos). Consta de dues entrades, una a cada extrem (actualment només és accessible per la nord) connectades a través d'un llarg (39,07 m) i ample (1,30m) passadís, que a la vegada serveix com a nexe de comunicació de les deu diferents dependències del seu interior, les quals, a través de portes obertes en els gruixuts murs, també estan comunicades entre si. Les parets es van construir de ciment armat, així com també la capa de protecció sobre la volta catalana.

Tenia capacitat per a més de 600 persones. Disposava de llums elèctrics i malgrat que sota les escales d'accés es van habilitar uns espais destinats a lavabos i farmaciola, aquests mai es van materialitzar i tampoc disposava d'aigua corrent. Era un lloc fred i extremadament humit per les múltiples filtracions amb la pluja. Alguns testimonis apunten l'existència d'alguns senzills bancs de fusta de tres llistons sense respatller. La ventilació interior s'aconseguia a través dels seus dos accessos, mai s'hi posà cap mena de porta, sempre estava obert, i també a través de 27 tubs de ventilació, com si fossin petites xemeneies cilíndriques que comunicaven amb l'exterior.

S'hi projecta l'audiovisual "Amagats sota terra" un document excepcional que recull les experiències de testimonis que van viure els bombardejos a la ciutat de Girona.

Ho organitza: Museu d'Història de Girona. Ajuntament de Girona. Hi col·laboren: Diputació de Girona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aforament: limitat, és necessària la inscripció prèvia al web. El refugi antiaeri del jardí de la Infància és una extensió del MHG, que forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica.